Un any i mig d'abstinència obesística és molt de temps per l'exèrcit de feligresos que segueixen amb devoció la banda osonenca. Segurament per això, ja abans que es tanquessin els llums de la sala Barts, el seu públic corejava amb força el nom d'Obeses. Arribava el moment i per la megafonia sonava "L'himne d'Obeses" -sí, la banda ha estat capaç d'autodedicar-se un himne en el seu últim disc- i els fans esclataven: "Obeses, Obeses, som els més grans de l'univers, no hi ha res igual, per sobre el bé i el mal. Obeses immortal".
I és que parlar d'Obeses és parlar de majestuositat i èpica. Aquella èpica que envolta pràcticament totes les cançons, però també la pròpia imatge a transmetre. Parlar d'Obeses és parlar d'un amor incondicional dels seus seguidors, però també d'un odi visceral per part dels seus -cada vegada més escassos- detractors. Obeses no s'hi posen per poc i no els van els termes mitjos. Amb Fills de les estrelles (Música Global, 2018) tornen a anar una passa més enllà, fidels al seu repte -cada vegada més complicat- de superar-se disc a disc.
A la Barts, donaven el tret de sortida al primer concert de la gira amb "Ulleres de lluna" i una ferma declaració d'intencions: "Benvinguts al paradís, aquí regne Dionís". Començava així una hora i mitja de viatge musical per l'univers sempre sorprenent i únic d'Obeses. Les cançons del nou disc ja han quedat impregnades en l'imaginari dels seguidors, però encara són alguns dels grans èxits anteriors els que provoquen l'eufòria més desencadenada. Possiblement per això decidien sorprendre'ns ben aviat amb "El monstre de l'armari" i "Botifarra amb seques", que convertien la sala en un autèntic clam.
Passem en pocs moments de la psicodèlia al heavy, del rock simfònic a l'òpera i, fins i tot, pel tango -amb ballarins inclosos-. Això és Obeses. Una banda capaç d'atrevir-se amb tots els estils i sorprendre'ns a cada disc amb noves incorporacions dins el seu imaginari. Això és el que els fa únics i això és el que ens ha fet trobar-los tant a faltar.
El concert s'acosta al final i no hi falten dues de les cançons més admirades pels seus: "L'aria du l'hermafrodite" i "L'ombra sols fuig en la nit". Obeses al cent per cent. Entremig, moment per una "Invasió terrícola" que està cridada a ser el gran single del nou treball -amb permís de "Ens en sortirem"- i, finalment, hora de posar punt i final amb "Ens hem alçat" i una sala sencera entregada al clam obesístic.