Pablo Alborán

Set minuts abans que comenci l’últim concert de la gira Prometo, Pablo Alborán publica una foto al seu perfil d’Instagram compartint amb els seus fans l’estilisme de la nit. Un grup de la primera fila comenta exaltat la publicació “dice que está listo y que está nervioso. ¡Nerviosa yo!”.

És 21 de desembre i l’aturada de país ha fet que tothom sigui al Palau Sant Jordi amb molta antelació per no perdre’s l’espectacle. Saben que serà una nit especial. El recinte s’enfosqueix i una traca d’imatges prepara l’ansiós públic per un viatge introspectiu i a la vegada interestel·lar de la mà del cantant.

L’hivern desapareix quan la veu d'Alborán inunda el recinte amb l’estiuenc ‘No vaya a ser’. La barreja de tropical house i flamenc fa que tothom balli i canti el tema des de la primera filera de pista, fins a l’últim seient de la grada més llunyana. Pablo Alborán arrossega els seus fans captivats en un núvol a ‘Pasos de cero’. El públic l'assenyala i li fan saber que ell és el protagonista de la nit, mentre li canten “Sin ti, yo me pierdo. Sin ti me vuelvo veneno”.

Cors d’un vermell intens es projecten al fons del pavelló i uns crits d’emoció responen als primers acords de la dansa sensual que és 'La escalera'. I d’una nit passional sota una escala tothom es trasllada a la següent parada d’aquest recorregut sensorial: el Palau s’omple de llums blaves i platejades per convertir-se en la lluna. Arriba la pregunta clau amb el popular tema del cantant, ‘¿Dónde está el amor?’.

Prometo (Warner Music, 2017) és una expedició a través de les passions, les pors, l’amor i el desamor, la força, els records i els rancors que guarda el cor. Cada persona al recinte pot fer seves les històries universals que canta Alborán, posant la cara i el nom propi d'aquella persona que estima o ha estimat en cada cançó. Escoltant-lo, els misteris inescrutables del cor ens són entenedors.

La temperatura segueix pujant i Pablo Alborán es desfà de la jaqueta per explicar entre fum 'Recuérdame' i 'Quién', l’abrasadora història d’un amor que crema fins a reduir-te a cendres. Acords i versos teixeixen el relat d'una separació amb tristesa, rabia, reprotxes i incògnites sense resposta.

El nus de desamor es desfà amb el clamor fort i a la vegada tendre de 'Tanto'. “Enséñame a rozarte lento, quiero aprender a quererte de nuevo” acompanyat de barretes de llum, pantalles i llanternes que il·luminen la nit en silenci. Alborán assegura que es pot tornar a sentir, a estimar amb ‘Te he echado de menos’ i tanca la promesa d’un nou amor amb un jurament de sal i llimona que també fa amb el seu públic en una mirada còmplice.

La veu poderosa de Pablo Alborán, acompanyada de la seva talentosa banda, posen una nota de picardia a la nit apropant-nos ‘Al paraíso’. L’idíl·lic paradís s’enfosqueix durant uns segons per deixar aterrar una nau espacial al recinte amb destí ‘Saturno’ per buscar tot allò que desitjàvem i mai vam arribar a tenir.

Pablo Alborán també sap parlar de l’alliberació, de la consciència i sap cantar-li a la vida amb ‘Miedo’, ‘Boca de hule’ i ‘Vivir’. Fa seu l’escenari, toca la caixa i demostra la seva habilitat amb la guitarra.

Un terratrèmol de cops a terra i un uníson “Pablo” deixen clar que ningú marxarà sense una mica més del talent del malagueny. A l’escenari apareix un piano, on Alborán seu amb un somriure trencat per un sospir cautelós abans d’un dolç “regalame tu risa...” i una tornada que emociona la ciutat, “tu i tu i tu, i ningú més que tu, fas que dintre l’ànima només brilli la llum”. També interpreta ‘Prometo’ al piano mentre el Palau sencer li canta i li fa la promesa d’esperar-lo fins a la seva pròxima visita. Ell, tot ulls plorosos, respon ruboritzat, sorprès i honest que també ho sent: “Barcelona, os prometo que seremos eternos”.

Es carrega d’energia per rebentar la nit amb l’última parada del viatge a ‘Éxtasis’. Deixa el piano i presideix l’escenari per donar-ho tot una vegada més. El món sencer vibra perquè Barcelona salta, balla, s’abraça i canta “de los pies a la cabeza” perquè vol “arder” fins a fondre’s amb els jocs d’artifici que tanquen el show i la gira.