Fotografia: Cap Roig Festival / José Irun
L'any 2014, en el seu pas pel festival de Cap Roig, Antonio Orozco convidava a l'escenari un llavors semidesconegut Pablo López. Era el segon contacte del cantant amb el festival, on l'edició anterior ja havia participat com a teloner de Keane. D'aquella nit en fa ja quatre anys. Quatre anys intensos en la vida del cantant que l'han dut, de nou, a Cap Roig. Aquesta vegada, però, ja com a cap de cartell i omplint l'auditori durant dues nits consecutives.
Assaltava l'escenari puntual i ens donava la benvinguda amb "El camino". Per davant, una mica més de dues hores d'entrega i passió. El cantant se sentia còmode i optava per un posat distès, xerraire i espontani. Desprenia energia a cada cançó, potser posseït per l'eufòria d'omplir dues nits consecutives un festival que fins ara havia vist des de la distància. Aquesta nit, era ell el protagonista i estava disposat a gaudir-ho.
Segurament per això no tenia problema en parar el concert per fer-se un selfie amb una noia que s'havia acostat a primera fila, o en interrompre el set-list per improvisar una versió de "Show must go on", de Queen. Estava còmode i es deixava endur per les sensacions del moment. "Si me tengo que morir en algún sitio, que sea aquí, en Cap Roig" deixava anar.
López tirava de nou material en el trem inicial amb una matinera "El patio" cantada a ple pulmó per l'auditori i només algunes concessions a anteriors treballs -"Vi" i "Ven"-. A mesura que avançava la nit, però, el nou disc quedava diluït en un repertori extens que repassava la seva, encara curta, però intensa trajectòria. I així arribàvem als bisos, on apostava per donar a un jove compositor -Guille Moya- la oportunitat que Orozco li havia brindat a ell quatre anys enrere.
El concert s'havia allargat i quedava temps, només, per a dues cançons. Pablo López quedava sol al piano amb "Los saben mis zapatos", que acabava cantant 'a capella' davant l'emoció del públic. I, ja amb la banda, final d'altura amb "Tu enemigo" i una eufòria absoluta.