La pista del Molino està plena a vessar. Alguns dels que s’hi congreguen han decidit pujar al primer pis, cervesa en mà, per observar millor els moviments de la sala. Passen uns quants minuts de les nou del vespre i Pavvla apareix a l’escenari acompanyada del teclista Pau Calero i el productor Aleix Iglesias. Un cop sota la llum dels focus Paula Jornet es converteix en una espècie d’alter ego de la catalana: Pavvla. Jornet ha explicat que crear un personatge -amb perruca al estil Sia inclosa- ajuda a que pugui mostrar-se tal com vol sobre l’escenari.
El concert comença amb "Intro (u)", la primera cançó de Secretly Hoping You Catch Me Looking (Seven Hundred Little Records, 2018), el segon àlbum de la de Sant Cugat que aquesta nit presenta a Barcelona. Passat el minut i escaig que dura la cançó, Paula, se’n adona que el micròfon s’ha quedat sense bateria i amb la dolçor bromista que la caracteritza comença a parlar amb el públic del Molino: “Benvinguts al meu Stand Up!”, bromeja. “Ens volíem fer els interessants però no ens ha sortit bé”. Aquest contratemps no fa perdre el ritme del concert i les cançons del seu primer disc Creatures (Seven Hundred Little Records, 2016) es van succeint.
A Secretly Hoping You Catch Me Looking, Pavvla aposta per lletres més intimes en les que ens parla d’històries personals i relats aliens, mostrant-se segura i fent passos ferms cap a aquesta nova direcció de la cantant. El pop es barreja amb sintetitzadors mantenint la nostàlgia i la melancolia dels seus primers treballs. Tornant a la sala del Paral·lel, allà hi segueixen sonant temes del primer àlbum com "Planets and stars", "Tired" i "Young".
La irrupció definitiva del segon disc es produeix amb "It could be" on ja amb la meitat del concert transcorregut, Pavvla, Aleix, Pau i el públic ja estan familiaritzats els uns amb els altres i la cantant comença a parlar amb els seus amics que es troben a primera fila. És el torn de "Something new" i Jornet anuncia que aquest serà el seu “moment Dua Lipa” tot fent que el públic canti amb ella la tornada de la cançó. El concert de presentació de Secretly Hoping You Catch Me Looking acaba amb la cançó homònima del disc que amb la sala desinhibida fa que el públic acomiadi a Pavvla ballant.