Aquesta nit La Nau obre les portes amb dues grans bandes: Pësh (nom de la banda i nom musical del bateria Santi Carcasona) i Sigmund Wilder. Els primers ens presenten Too many universes, un disc on han col·laborat artistes com Paula Valls, Oriol Mula o Ramon Montardit.
"Foreigner" obre l’espectacle seguit de "Warriors", però no és fins al tercer tema on demana l’ajuda del públic que l’acompanyi amb les mans. Carcasona combina la nit guitarra, pandereta i maraques. Fins i tot s’atreveix amb la guitarra elèctrica, un instrument molt poc habitual en ell, i fa broma amb el públic, reafirmant que el seu instrument habitual és la bateria.
El públic cada vegada se sent més a gust i el feeling és més evident. L’estil indie de la banda ens recorda a Travis amb temes com "Emily". Cançó que tanca l’àlbum. Repassa també cançons del seu primer disc (Where the sidewalk ends) com "Get in the mood", "Little fish" (on puja Ona Pla a acompanyar-lo ) o "Small trace of a river" i ens presenten un tema nou: "The good man".
El músic, conegut també com un especialista en percussions i en percussió corporal, crea un dels moments més bonics de la nit al final, ensenyant al públic a fer una petita coreografia que ell s’encarregarà d’arrodonir amb veu i guitarra. I així, temes aparentment freds com "Helsinki" (el qual n’és single i videoclip) trenquen el gel convertint el concert amb un ambient de lo més càlid.
Poc després, com sortit del cor de la New Wave britànica dels 80's o 90's, aterra Sigmund Wilder (projecte personal de David Martinez), que arrenca amb "Hurt", un tema dels Nine Inch Nails deixant entreveure que no serà una nit indiferent. Sense pausa sona "Breathing under the ocean", tema del seu primer disc The art of self boycott .
Sigmund no oblida felicitar i agrair al festival Mil·lenni. Celebren els 20 anys i ells han pogut formar part d’aquest esdeveniment. Agraït al públic per l’assistència, presenta la banda i ja no es fa esperar el primer convidat de la nit, en Sergio, qui guarneix amb el so del seu saxo el tema "Barcode tattoo".
Quan sents cantar Sigmund Wilder no pots evitar sentir Bowie i potser per això no és casualitat que el seu últim disc sigui una oda a aquest músic en dia de la seva mort: The day David Bowie died. Tory Spark és la següent convidada. És de Nashville però instal·lada a Barcelona i amb el seu tros de veu, aflamenqueix d’una manera molt yankee "The psycho magnet heart" fent que la cançó sigui única i especial. Lana del Rey també es protagonista però amb veu de Sigmund amb el tema Body Electric.
La samarreta d’en David ja crea atenció al públic i aquest li fa un crit de referència i és que una samarreta com de The Cure en un bolo com aquest és una combinació perfecte. Tres bisos tanquen el concert amb temes com "Silent girl", la seva força i energia no deixa indiferent. Pixies i el seu tema "Monkey gone to heaven" es l’última versió de la nit i és que un grup amb aquesta ona no pot faltar.
Les llums vermelles, blaves i liles que han donat aquest toc tan rocker i potent a la banda s’apaguen de mica en mica i arriba la fi. Dues bandes, una gran nit i cançons per no oblidar.