Pop d'una nit d'estiu
Inventari del pop català
El pop català fa anys que viu immers en un estat de salut excepcional i, de vegades, és bo recordar-ho. Fer repàs i prendre consciència de la riquesa de l'escena nacional, potser com a acte de reafirmació, és un exercici interessant i a voltes necessari. Això és el que ens proposava el festival Grec al llarg d'una de les nits més esperades de l'estiu. El cartell d'entrades exhaurides ho demostrava.
El festival ens oferia un recull del bo i millor del nostre pop; des d'una visió oberta i integradora. Una mirada àmplia del gènere, des del pop metafísic tant nostrat a casa nostra; fins al pop d'arrels rockeres; passant per l'influència flamenca o el pop d'autor. Tot, a més, des d'un prisma intergeneracional que connectava veus de futur com Pavvla o Núria Graham amb noms de llarga trajectòria com Quimi Portet o David Carabén.
La GIOrquestra era l'encarregada de posar els ciments a l'espectacle, donant una forma inèdita a les 13 cançons que sentiríem al llarg d'una nit intensa. Encara ens estàvem situant, quan la veu de Maria Arnal, en companyia de la guitarra de Marcel Bagés, ens deixava atordits amb l'exquisida "Tu que vienes a rondarme". Començava així una llarga descàrrega de cançons claus del pop català, en versió simfònica. Cançons com "Un tros de fang", que David Carabén interpretava davant del deliri col·lectiu; o "Sento", amb un Petit de Cal Eril contingut però estel·lar.
Per posar ordre a tot plegat, la periodista Sara Loscos actuava de mestra de cerimònies, amb un paper discret i secundari però que servia per donar dinamisme a l'espectacle. Passàvem amb total naturalitat del pop irreverent i juganer de Joan Colomo als aires flamencs d'Alba Carmona i ens endinsàvem a l'univers místic i encriptat de Ferran Palau. Seguíem amb Núria Graham, Pavvla i una sempre resolutiva "Sunny day", amb Quimi Portet guanyant-se els somriures de la grada. Judit Neddermann també es posava el públic a la butxaca amb "Vinc d'un poble" abans d'un dels moments culminants de la nit, amb Clara Peya provocant un autèntic terratrèmol al Grec.
El final arribava de la mà de dos il·lustres santfeliuencs, que saben perfectament com aconseguir connectar amb el públic. Primer Ramon Mirabet feia posar el teatre dempeus amb "Home is where the heart is" i, després, Joan Dausà hi posava la cirereta amb "Caure no feia mal" i una altament celebrada "La gran eufòria", que ens indicava el final de la nit. Un final explosiu, però que ens deixava amb ganes d'alguna cosa més; potser una última cançó coral hauria servit per arrodonir encara més una nit única i màgica.
