Una intro instrumental sencera comença a vestir un escenari buit. Els primers crits de la gent agafen protagonisme de forma crescendo fins arribar al seu punt màxim d'eufòria. Surt tota la banda i 'Kamikaze' (títol del tema que també dóna nom el disc) obre el concert.
Les cançons i les gesticulacions peculiars de Ramon Aragall fan que sigui un concert amb marca pròpia. Trenca la cançó amb unes paraules d'agraïment i saludant, però la seva veu queda tapada per tota l'energia del públic. Família, amics i la resta de públic no l'abandonaran fins l'últim acord.
'Benvinguts al paradís' calma l'ambient, però després d'aquesta cançó aparentment suau, el concert no trigarà gairé a agafar força amb 'Asesinos', un tema molt potent. La complicitat entre Aragall i la seva banda es indubtable, son una familia. Com un director d'orquesta amb els seus músics, fa que les mirades i els moviments cap a ells siguin un dels fils conductors per viure un espectacle fantàstic.
Presenta a la banda. I el tema "Serà mejor" fa que es dóni una graciosa redundància: "serà mejor que os guste". En el repertori s'hi colen temes com 'Weird fishes' de Radiohead i 'Psycho killer' dels Talking Heads. Clàssics que el públic coneix i en canta eufòricament les tornades arrencant un tímid somriure al Ramon. No fallen tampoc temes del seu primer disc Perfil com' l'Scala de Milà' i 'No eres de verdad'.
Razzmataz fa 18 anys i en Ramon aprofita per felicitar la sala, la seva trajectòria i dedicar el tema 'una noche perfecta' a una parella que es van conèixer en aquesta mateixa sala a l època de l'obertura. 'Punt i a part' i 'No entiendo nada' van acabant el concert i 'El primer intento' (single del disc) és cantada aquest cop per Gerard de Pablo (Pantaleó) i el públic. En Ramon s'aparta i deixa que es fusioni un moment màgic.
Un grapat d'aplaudiments, crits, complicitat i agraïments fan que arrenqui amb més força que mai el primer del molts concerts d'aquesta gira 'Kamikaze' que no us podeu perdre.