S’estava fent fosc i les escales de la Catedral esperaven amb impaciència el començament del concert. De sobte es van apagar els llums de l’escenari i, només de veure les siluetes caminant, el públic ja va embogir. Ramon Mirabet es va col·locar davant del micròfon i va començar a entonar "Just so real", el primer single que ha avançat del seu nou disc. Seguidament, el públic va gaudir de melodies ja conegudes, com les de "Shake it" i "Go" que els va fer ballar des del seu seient.
"Us esteu perdent la imatge de la Catedral. Em sap greu que ens mireu a nosaltres" deia Mirabet en la seva primera intervenció. El públic, però, estava encantat i tenia ganes de descobrir més cançons. Però el cantautor va preferir oferir un dels seus clàssics, "Happy Days", que va ser molt aplaudit. "Esteu tots asseguts, però acabareu drets" sentenciava mentre cantava "Carpe Diem". I ho va encertar, perquè després de l’emocionant començament de la cançó, la tornada va fer aixecar tothom a ritme de jazz. A l’acabar-se la cançó, alguns dubtaven en tornar-se a assentar però els primers acords de "For the lady" van animar els més dubtosos i tothom va acabar corejant i ballant l’alegra tornada.
Després d’aquest record del passat, Mirabet va apostar per una de les noves cançons: "Man next door". Encara que era una melodia poc familiar, l’espectacular joc de llums amb el toc de la bateria no va deixar indiferent a ningú. Al cap d’unes cançons va desaparèixer un moment i va tornar amb una samarreta del Girona FC. "Feia molt que me la volia posar i avui era l’ocasió perfecta. Perquè és un orgull de ciutat i un orgull d’equip", deia entre els aplaudiments dels assistents.
El que no sabia el públic, però, és que encara hi havia una altra sorpresa. Al cap de poques cançons el cantant va tornar a desaparèixer de l’escenari per anar a cantar "Wake up" entre el públic i al mig de les escales. Això va produir un dels moments màgics de la vetllada. Ramon Mirabet cantava gairebé a cappella i sense micròfon. El públic, per la seva banda, no podia evitar cantar aquella cançó, però ho feien com si fossin un so llunyà, per a no tapar el so que provenia d’aquell màgic replà de les escales.
Per acabar el concert, Mirabet va tornar a l’escenari i ens va transportar en “aquell primer estiu” del que parla la cançó "Those little things". "Ha valgut la pena que em tremolés la veu a la primera cançó", reconeixia mentre presentava l’última cançó del concert. Un concert que es va acabar amb la cançó que dona nom al seu últim disc, "Magic". I mentre sonava 'you and I are magic', la música transportava a tothom en un dia d’estiu, que feia oblidar el vent fred que començava a bufar aquella nit. Perquè Mirabet va aconseguir que cançons noves i desconegudes pels espectadors resultessin familiars des del moment que començava a cantar-les. Aquesta va ser (i és) la seva màgia.