Renaldo & Clara

Un tímid 'bona nit' acompanyat d’un somriure fa que la sala emmudeixi i s’atenuïn les llums. Darrere aquest somriure hi ha Clara Viñals, qui amb les primeres notes de "Llindar absolut" comença a guiar el públic entre els relats fets cançons de Els afores (Bankrobber, 2017). Aquest és el segon elapé del pop minimalista de Renaldo & Clara que, des de 2017, els ha permès girar per més de 50 sales i tocar en festivals com el Primavera Sound o el BAM.

Està previst que el concert duri una hora i, sense que el públic se’n adoni, els minuts i les cançons van passant com qui no vol la cosa. A "Els secrets", li segueix "Els gira-sols’" una de les cançons més aclamades dels de Lleida, que decideixen tocar tot i no ser del seu últim treball. La Clara s’atura per reposar la veu: 'Aquesta va de quan els gira-sols fan bé la seva feina', hi ha rialles entre el públic.

Renaldo& Clara, que per cert deuen al seu nom a la pel·lícula surrealista de finals del 70 protagonitzada i dirigida per Bob Dylan, tenen la habilitat de convertir escenaris i objectes quotidians en perfectes metàfores d’amor i enyorança.

El concert de Casa Elizalde serà l’últim de la gira de Els afores. Els lleidatans posen fi a la gira amb un concert íntim al cor de Barcelona. Íntim i amb regust agredolç; abans que comencin a sonar els primers acords de "Els dies s’allarguen", la tímida i pueril veu de la Clara fa una darrera aparició per explicar als espectadors que aquest tema vol reflectir el ritme que tenen les hores quan es troba a faltar a algú: 'Nosaltres trobarem a faltar a en Lluís, perquè ell viu a Mallorca i com que ja s’acaba la gira no ens veurem tant'. Segur que Renaldo& Clara trobaran a faltar també els escenaris, els quals tan debò triguin poc a trepitjar carregats de noves melodies.