Ringo Starr

Fotografia: Lorenzo Duaso

Diuen que, en tot moment, hi ha una cançó de The Beatles sonant en algun lloc del món. Segur que hi ha algun estudi que ho demostra -o no, ves a saber!-. El fet, és que el passat dimarts, aquest lloc del món -o un d'aquests- era el Palau Sant Jordi i ho feia de la mà del mateix Ringo Starr.

L'icònic bateria aterrava per primera vegada a Barcelona, en un Sant Jordi reduït al format amfiteatre que, tot i això, no arribava al ple. Només aparèixer a escena, però, quedava clar que aquells que no s'havien volgut perdre la seva visita a la ciutat eren fidels devots d'Starr, disposats a viure una nit per recordar.

Cada gest, cada paraula i cada moviment era celebrat amb eufòria. El posat distès i proper del músic hi contribuïa. Que des del públic li declaraven el seu amor, ell responia encantat: 'I love you too', s'afartava de repetir al llarg de la nit davant l'eufòria de qui li havia dirigit el crit inicial. Estava còmode i demostrava la seva facilitat innata per comunicar i atraure el públic.

Tenir un Beatle davant impressiona, la veritat. Ringo Starr apareixia a escena puntual, ocupant l'espai central de l'escenari i posant veu a "Matchbox", la cançó de Carl Perkins que ja interpretava durant la seva etapa beatle. Seguia amb una de les poques cançons de la seva trajectòria en solitari que sentiríem al llarg de la nit: "It don't come easy".

I, a partir d'aquí, optava per prendre un rol secundari. Des de darrera la bateria, deixava que fossin els seus companys de l'All Starrs Big Band els que prenguessin el protagonisme, enllaçant peces de les seves respectives carreres. Entràvem així en la dinàmica habitual del concert marcada, no per ell, sinó pels seus músics. Músics excel·lents, això sí, que recuperaven peces de Men at Work, 10cc, Toto i altres bandes d'èxit dels 70's i 80's.

Però, no ens enganyem, érem allà per sentir Ringo Starr i les revolucions pujaven cada vagada que ell recuperava el paper protagonista. Ho tornava a fer amb "Boys", que enllaçava amb "Don't pass by me", una de les seves poques contribucions compositives a els Beatles. 'If you don't know this song, you are in the wrong concert' bromejava just abans de llançar-se a un dels moments més esperats: "Yellow submarine" desbordava d'eufòria el Sant Jordi.

Recuperàvem la dinàmica de protagonisme per la banda, amb Starr absent de l'escenari durant diverses cançons abans de tornar a aparèixer per posar veu a "You're sixteen" i "Athem". I, de nou, pas a la banda. El bateria regulava amb comptagotes els seus moments davant d'un Sant Jordi que, possiblement, n'hagués volgut més. Però, de fet, ja estàvem advertits de la dinàmica habitual dels concerts de Ringo Starr.

Encara ens quedava per sentir alguna cançó més dels Beatles -"I wanna be your man"- i un dels seus principals èxits en solitari -"Photograph"- abans d'arribar al final del concert amb un dels altres moments èpics gràcies a l'emblemàtica "With a little help of my friends".