Riu i Talabarte

Fotografia: Josep Tomàs

Divendres al vespre el Centre Artesà Tradicionàrius es prepara per a emprendre un viatge que, a través del folk, anirà des dels Països Catalans fins a les terres gallegues. El viatge comença als Pirineus, amb la primera cançó que toca Riu, una versió dels Cigalons de Canalda, inclosa en el seu segon treball Amb canya! (autoeditat, 2012).

A partir d'aquí, seguim viatjant per les cançons del sextet del Baix Llobregat que ens porten a recórrer part dels Països Catalans des del CAT, tot just un any després d'haver-lo posat potes amunt amb el seu espectacle Riu 360°. Aquesta vegada, però, sense l'espectacularitat d'aquell concert, amb un format més minimalista que no impedeix que el concert siga un èxit, tot i poder ser considerat bastant íntim. Sobre l'escenari es troben repartits un acordió diatònic, un violí, una guitarra, un contrabaix, un buzuki que de tant en tant es canvia per una segona guitarra i una gaita que en alguns temes es reemplaça per una flauta i que units expressen el seu amor incondicional cap a les arrels, tot denotant passió pel que fan en cada un dels temes que interpreten, que van, entre altres, del ball de bastons a la poesia musicada o a versions com “la cançó de les balances” d'Ovidi Montllor, que com no podia ser d'altra forma, va precedida d'una reivindicació de llibertat pels presos polítics.

El concert que transcorre de forma amena, amb una notable complicitat entre els membres del grup, desvelant informació del nou treball i tocant un parell de temes. Però com tot riu, ha d'arribar al final i desembocar al mar. S'acomiaden amb "La platja", una cançó d' Abans tot això eren camps (autoeditat, 2015) i un per part de públic.

Un quart d'hora més tard, comença el concert de Talabarte. El trio gallec format per Quim Farinha, Pedro Pascual i Kin García presenta al CAT el seu segon treball Fake (Fol música, 2016).

La nit segueix al ritme de música que vol fer viatjar. El CAT s'omple de melodies que evoquen una tradició europea al mateix temps que es fusionen amb músiques i històries de més enllà de les fronteres del Vell Continent. Entre polques i milongues ens expliquen històries, com la d'un nen del nord d'Àfrica que vol jugar. D'Àfrica ens porten als Balcans amb anècdotes com la d'una cançó que es diu "Pivo" que significa cervesa, tot combinant les cançons pròpies amb versions de cançons per acordió.

Viatgem del CAT al món de la mà de Talabarte, que captiven al públic amb el seu art, la seua capacitat de fer-nos viatjar i la seua experiència com a músics, que no és poca. Viatgem amb la música, perquè aquesta té la capacitat fer-nos somiar, i això mai ens ho podran treure.