Roba Estesa

El 29 de novembre, després d’un concert de fi de gira espectacular, ens vam quedar amb un buit enorme. Roba Estesa deixaven els escenaris durant uns mesos per gravar el que seria el seu segon disc. Per això, el dijous 19 d’abril era un dia molt esperat: per fi podríem sentir Desglaç (Coopula Records, 2018) en directe.

Totes tenim moltes expectatives ja que el llistó va quedar molt alt des de l’anterior gira. Tenim moltes ganes de veure com ens sorprendran aquesta vegada. Salamandra i els seus voltants està ple de gent que radia il·lusió: tothom sap que no ens decebran. Em fixo que la major part del públic són dones joves. Moltes d’elles tenen a Roba Estesa com a referents de la lluita feminista i des de ja fa un temps les van a veure allà on van. De fet, aquest és un dels punts més forts de Roba Estesa: han aconseguit crear una massa de públic molt fidel gràcies, òbviament, al seu estil musical però també al seu discurs reivindicatiu. Tal i com estan les coses actualment es necessiten grups així: que et diguin les coses tal com són amb un discurs ferm, que ens convidin a empoderar-nos i a creure en el col·lectiu; en definitiva, que siguin companyes de lluita.

La nit comença amb el directe explosiu de Bemba Saoco. Ens demostren que s’estan fent un lloc important a l’escena musical i que aviat estaran tocant per tot el territori. La veritat és que només cal veure’ls una vegada per enganxar-te a la festa que munten.

Entre concert i concert, la gent aprofita per anar a la barra i fer una cervesa per agafar forces i estar ben preparades pel moment més emocionant. Però ningú es vol quedar sense un bon lloc i, amb previsió, ens anem situant. La sala és molt gran i està plena; la convocatòria ha estat tot un èxit. Es respira bon rotllo i una il·lusió compartida entre totes. S’apaguen els llums i s’aixeca el teló. Comença l’espectacle. I mai millor dit... quin espectacle! Un directe molt ben preparat de principi a fi. Un directe molt enèrgic, però que també compta amb moments íntims. Per mi, la combinació ideal.

Busquen complicitat i la troben fàcilment entre el públic. Ens presenten totes les noves cançons de Desglaç i també tenen temps de fer-ne alguna del disc anterior (Descalces. Coopula Records, 2017) com ara "Viu", "Una altra ronda" o "Les criades". Ara bé, el públic canta les noves i les velles amb la mateixa intensitat. El nou disc ha calat fort i ja fa dies que les seguidores es van aprendre totes les lletres. Avui tenien la primera oportunitat per demostrar-ho i han aprovat l’examen amb nota. De ben segur que des de dalt de l’escenari noten tot el caliu que els hi transmetem. "La nit és nostra" ens emociona, ja ens la sabem sencera. La força que ens dóna aquesta cançó és impressionant. Sens dubte s’està convertint en tot un himne. Un dels moments més especials de la nit arriba amb "Cant de lluita" a capella: totes les membres del grup deixen els seus respectius instruments i es posen en línia per cantar-la. Només hi ha una guitarra d’acompanyament. Les llums liles arrodoneiexen l’escena: màgica, pell de gallina. Acaben amb "Orgull" i aprofiten per dedicar-la al públic. Diuen que és un orgull compartir la batalla amb totes nosaltres, però l’orgull (i el plaer!) és nostre!

Anem sortint de la sala taral·larejant encara "Orgull". Se’ns ha enganxat i ens encanta. Ens sentim més fortes i optimistes; ens han revifat les ganes de seguir lluitant. No ens rendirem mentre us tinguem dalt dels escenaris desglaçant el monopoli patriarcal. La nit és tota vostra, dones boniques