Roger Mas

El Camallera Cançó d'Autor s'ha convertit, després de deu anys, en un clàssic en l'oferta musical estiuenca. Un petit Barnassants de butxaca per mantenir viva la cançó quan les programacions de gran format s'apoderen de terres empordaneses. Camallera és la resistència. Un petit reducte que es manté com una aposta ferma i inalterable en el calendari festivaler gironí.

Enguany Roger Mas era l'encarregat de donar-hi el tret de sortida. Immers en la gira de presentació de Parnàs (Satélite K, 2018), en aquesta ocasió se'ns presentava en solitari, només acompanyat de la seva guitarra, per oferir-nos un recital lliure, deslliurant-se de la necessitat de cenyir-se a un espectacle o un set-list concret i entregat als poetes que han marcat la seva carrera.

Ens donava la benvinguda amb "I la pluja es va assecar" i, de seguida, s'endinsava en l'obra de Verdaguer. El format li permetia aturar-se en discos antics, sense pressions. I, d'aquesta manera, tornàvem al 2008 i a Les cançons tel·lúriques (K. Industria Cultural, 2008) amb "Voleu que vos la cante?", "Anem", "Caminant" i una recitada "La lluna", que en ple eclipsi prenia un significat especial. I seguíem resseguint l'obra de Mossèn Cinto, però aquesta vegada amb una peça inclosa a Irredempt (Satélite K, 2015), "Lo compte Arnau".

Si l'obra de Verdaguer havia monopolitzat l'inici del concert, aviat Miquel Martí i Pol en prendria el relleu. Entremig, moment per recuperar J.W. Goethe amb "El rei dels verns" i regalar-nos una sempre emocionant "Jordi". Parnàs anava prenent protagonisme a mesura que avançava el concert. Entràvem en l'obra d'Amadeu Vidal i Bonafont amb peces com "Cor de metall" o "Ruïnes d'Empúries" i ens regalava la tradicional catalana "Borrasqueros de Canalda".

Ja érem als bisos i el cantant de Solsona encara es guardava algun as a la màniga com "El dolor de la bellesa" -que sense cobla mai és el mateix- i "El calavera". Un retorn a La casa d'enlloc (Satélite K, 2010) per cloure un concert especial que ens permetia descobrir el Roger Mas més proper i autèntic.