Salvador Sobral

La música jazz inunda Pedralbes mentre s’apropen les deu de la nit i els seients dels jardins es van omplint fins que la majoria queden ocupats. Després d'un mes per on han passat diferents artistes de diversos estils i nacionalitats, el Festival Jardins de Pedralbes es prepara per a viure, una nit més, un concert que no deixarà indiferent a ningú. Salvador Sobral, fa parada a Barcelona i a ritme de jazz, bossa nova i ritmes llatins, oferirà un concert de gairebé dues hores on sorprèn pel sentiment que posa en totes les cançons i la seua actitud desimbolta.

«Moltes gràcies! És una alegria tornar a casa!» Saludava l'artista portuguès sorprenent al públic parlant en català després de començar amb "Change". Durant aquest parell d'hores, Sobral repassarà cançons del seu primer treball Excuse Me (Valentim de Carvalho, 2016) com "Nem Eu", farà una versió musicada de "Presságio", poema de Fernando Pessoa, un dels grans de la literatura portuguesa i fins i tot estrenarà un nou tema "Cerca del mar", que és íntegrament en castellà, i que l'artista domina a la perfecció. I és que entre cançons combina el català (amb alguna expressió mallorquina inclosa) amb el castellà i inclús el portuguès per fer comentaris bromejant dient, per exemple, que no val la pena comprar el seu disc perquè, segons admet, l'important és el directe. Seguint en la mateixa línia, és pregunta perquè el públic estava en aquell precís concert podent fer qualsevol altra cosa. Més tard, ell mateix es respon aquesta pregunta dient que hi ha una raó, i aquesta raó és una cançó composta per la seua germana, Luísa Sobral. Està presentant "Amar pelos dois", cançó que el va fer mereixedor del primer lloc al Festival de la Cançó d'Eurovisió amb la puntuació més alta fins al moment. I demostra que aquest primer lloc no va ser equivocat amb una actitud enèrgica sobre l’escenari que casa amb el seu positivisme. Sobre l’escenari, corre, balla, s’asseu i segueix el ritme, canta a cappella al costat del micròfon o dintre el piano… en definitiva, la importància d’estar i sentir-se viu, les ganes de viure després de, com diu el mateix Sobral, haver tornat a nàixer després dels problemes de salut dels quals s’ha recuperat recentment.

Acaba el concert amb un parell de versions: interpreta “Ay Amor” de Bola de Nieve abans de marxar per fer un bis, i finalment n’acaba fent un parell. Després de marxar i tornar dues vegades de l’escenari, torna sol i s’asseu davant el piano. Comença a tocar, però s’equivoca, para i torna a començar. Aprofita per a parlar de la seua estada al Taller de Músics i dedicar la cançó al que va ser el seu professor de piano: Jaume Gispert, de qui afirma que va ser un bon professor i bromeja dient que no té la culpa que ell no siga massa bo al piano. Reprèn la cançó que toca i acaba el concert amb una versió de “Paraules d’amor” de Serrat deixant una agradable sensació en el públic que s’alça per aplaudir durant una bona estona i aprofita per a fer les fotografies que abans no s’havien pogut fer per petició expressa del portuguès. Amb tot, al final ha quedat clar que ha estat el concert d’un gran artista, que té també el punt just d’excentricisme.