Simple Minds

El Festival de Pedralbes torna a decorar els racons dels jardins per a presentar-nos un cop més el millor del panorama músical actual.

Dilluns passat, obrien la nit els barcelonins Belushi, presentant el treball Maniobras en la oscuridad (Autoeditat, 2017). Veu greu i guitarres melancòliques sumades a un teclat més psicodèlic que juntament amb el propi nom -que rendeix homenatge a l’actor de la pel·lícula The principal (1987)-, defineix el seu estil synth-pop de lletres líriques, que recorden a grups com Love of Lesbian.

Ja a l’escenari principal, els escocesos Simple Minds estrenaven un àlbum amb què portaven treballant des del 2015: Walk between worlds (2018). Ho feien amb un format totalment diferent del de l’any passat, quan durant la seva gira acústica van passar per l’auditori de Barcelona. Mantenen, però, la seva actitud i tornen a traslladar-nos al rock dels 80. Toquen les cançons més destacades del seu nou treball com "Summer", "Magic" o "The signal of the Noise", i passegen entre els àlbums In city light (2013) i Once Upon A Time (2003).

L’acompanyament de la veu gruixuda de Sarah Brown amb la de Jim Kerr fan una fusió alternativa a la que se suma Catherine Anne Davies, cantautora també irlandesa als teclats que el grup ha adoptat per anar de gira. El públic respon als seus ritmes i els acompanya en aplaudiments, es desfan en somriures entre les seves lletres en un espectacle de llums genial. De cop, l’escenari s’ilumina amb la bandera de Sud-Àfrica per recordar que fa 13 anys van fer un concert a Wembley en honor a Nelson Mandela i ens interpreten "Mandela Day", amb un toc rock reggae que els acosta a UB40.

Abans de marxar toquen els seus hits, els més esperats: "Alive and Kickin’ "i "Don’t you forget about me", deixant al públic amb bon regust de boca.