Sons Solers

Ovelles, vinyes, castells medievals i una carretera ben recta custodiada per xiprers i pins et porten fins les portes de la Finca Mas Solers, als afores de de Sant Pere de Ribes (el Garraf), on espera una nit de música pop sobre gespa recent tallada. Enguany, el Sons Solers ha tornat a apostar pel que anomenen 'format slow festival', amb espai gastronòmic, zona chill out i cocteleria – això sí, no beuràs res per sota dels 3 €, és a dir, 1 'sonso', la moneda del festival.

Aquest 2019, la dolça veu de Núria Moliner, vocalista d’Intana, ha estat l’encarregada de trencar el silenci a l’Antic Gran Casino de Barcelona, amb la interpretació de les cançons del segon disc de la formació A plan for us (Satélite K, 2018). En el mateix escenari Jardins Mònaco, l’ha seguit la jove Pavvla (Paula Jornet), pujada en unes sabates de plataforma a l’última moda “influencer”. Asseguda o estirada, la gent rep amb gust els colors pastís de l’actuació de Pavvla, protagonitzada pels so dels synths i el pad. A cançons com “Sometimes” la santcugatenca ha incrementat la presència dels beats i la sonoritat electrònica, acostant-se a l’estil de Billie Eilish, sense abandonar el to melancòlic buscat que la caracteritza.

Entre cançó i cançó, Paula explica que la seva família és de Vilanova, i com que havia vingut a Mas Solers més d’un cop, li fa especial il·lusió actuar-hi. I llavors, “Don't you ever think of me as stupid/Who do you think you're playing with?/Secretly hoping you catch me looking/Pretend you don't see me...” No podia faltar el single de Creatures (2016) que la va posar al mapa de la musica indie catalana. Cap a finals de l’actuació, es comencen a sentir interferències: la guitarra de la Pavvla decideix deixar de funcionar, però de fet els sorolls rascats de la mala connexió elèctrica queden bé, tot i no ser buscats.

Més enllà dels errors tècnics, hi ha una altra dissonància: sobta que en un festival que suposadament “promociona el territori i fomenta el respecte per la natura” els gots siguin de plàstic d’un sol ús. Més encara, quan el seu principal promocionador és Estrella Damm, qui enguany s’ha abanderat de la lluita contra els plàstics en la seva campanya publicitària estiuenca. Això sí, un cambrer –les úniques persones no blanques presents al festival– els passa a recollir del terra, safata en mà.

Quan Pavvla baixa de l’escenari, de lluny es comencen a sentir els vent metall de les Zebrass Marching Band, que amenitzen l’espera fins la següent actuació. Llavors, el públic comença a ocupar els seients del mig cercle que rodeja l’escenari Amfiteatre, que poc a poc també s’omple a platea per sentir les enigmàtiques lletres de Joan Miquel Oliver. I comença: “Na Hipotèrmia era una nina que tenia molt de fred/quan es metge l'auscultava se li congelaven es peuets.” El solleric es presenta amb gorra al cap i mirada distant, disposat a interpretar els temes que han tingut més recorregut de Pegasus, Atlantis i Elektra, la trilogia d’LPs que va tancar el 2018. “Honey” i “La rumba del temps” són de les que més segueix el públic, que està excepcionalment a prop de l’artista, sense aglomeracions i amb visibilitat immillorable. Tot i que les 1.000 entrades s’havien exhaurit, en cap moment es té sensació de multitud. 

El ritme d’“Exploram s’avorriment” és penetrant, i fa moure alguns culs, tot i que entre el públic també hi ha un grapat de nens que fan cara d’estar-se avorrint profundament. Oliver es marca solos de guitarra i s’inventa algunes de les seves històries esbojarrades a les transicions entre cançons, i des del públic alguns li criden “No fumis!”, mentre un altre senyor que va una mica més “liat” del compte li crida, “molt bé, Joan Dausà!”.

Precisament l’actor, compositor i cantant Joan Dausà és, sens dubte, el que aixeca més passions entre el públic, en especial l’adolescent, detall gens sorprenent tenint en compte l'èxit de Dausà en les bandes sonores de “Barcelona Nit d’Estiu” i “Barcelona Nit d’Hivern”. Amb una escenografia dominada per l’elegància que desprèn el piano, el de Sant Feliu de Llobregat interpreta nombrosos temes d’Ara som gegants (2018, Promo Arts). Durant el concert, Dausà improvisa una enquesta a mà alçada: la majoria del públic mai havia assistit a cap concert seu, però en Joan afirma estar disposats a seduir-los. En un altre break, amb la seva veu de locutor de ràdio Dausà també explica que va conèixer la novia aquí, a l’Antic Casino, i li dedica a la seva ex Marta la cançó “Diria que eres tu”. “Una altra manera de viure”, “Truca’m” i com no, la història d’amor platònic de “Jo mai mai” completen la setlist. Quan el cap de caretell acaba la seva actuació, la major part de les famílies amb nens marxen, i es queden els que volen festa, que la troben amb DJ Delafé.

Oscar D’Aniello (Delafé) fa ballar al públic tot el que no havia ballat la resta del vespre amb el seu tsunami de hits funk i disco rebenta-pistes. “I follow rivers”, “I will survive”, “el ritmo de la noche” i “One more time” son alguns dels temes que tanquen aquesta sisena edició del Sons Soler, intercalats amb les cançons pròpies de Facto Delafé y Las Flores Azules “El indio” i “Mar el poder del mar”, que D’Aniello va rapejar en directe per a complaença del públic. Amb el “Hip-Pop” de Delafé s’acabava una nit de música agradable en la bombolla de pau i benestar de la Finca Mas Solers, lluny de desnonaments, conflictes laborals, crisis humanitàries o pugnes polítiques.