Telecogresca

Arribem al Fòrum mirant al cel. Segurament com les altres 12.000 persones que divendres ja van exhaurir totes les entrades de la 40a Telecogresca. Sembla que la pluja ens donarà una treva. Com a mínim de moment. A l’escenari principal Idea Música ja han començat la seva actuació i es troben amb aquella difícil missió del grup que obre la nit i ha d’enfrontar-se a un Parc del Fòrum pràcticament buit que es va omplint en comptagotes.

Arriba el torn de Xavi Sarrià i l’espai ja presenta un bon aspecte. Em sorprèn de seguida una mitjana d’edat alta, amb bona part del públic que fàcilment podria haver assistit ja al concert d’Obrint Pas al festival l’any 2012. Ens deixem endur pels versos de les seves primeres cançons en solitari entre les que hi intercala algun dels èxits del grup que el va dur a l’èxit.

 A mesura que avança el concert, però, comencem a ser envaïts per les riuades de joves prenent posicions pel concert de Txarango que vindrà a continuació. Ens avancen per dreta i esquerra, sense prestar massa atenció al concert en curs i amb l’objectiu d’arribar a les primeres files. Aliè a la lluita per la posició que es viu baix de l’escenari, Xavi Sarrià s'acosta al final del concert, per on s'ha guardat un as a  la màniga. Després de "Viure", la cançó amb què tanca habitualment els concerts, ens regala encara una última cançó, una peça que ja no figura al repertori però que encén el Fòrum: "La flama", que s'acompanya d'una pancarta de "Llibertat presos polítics" que pren l'escenari.

Vint minuts de canvi i comença la bogeria. L'oxigen comença a desaparèixer i quedem atrapats enmig d'una munió de cossos que lluiten per sobreviure entre la marea humana. Però per això hem vingut, suposo. Puja l'adrenalina i el públic es llança a cantar cada una de les cançons de Txarango com si no hi hagués demà. Gairebé ni ens adonem que la pluja ha tornat a fer acte de presència. Tampoc sembla que als seus seguidors els importi massa que la banda pràcticament no hagi modificat el directe des que van començar la gira fa ja un any.

Per un moment torno a pensar en aquella edició de l'any 2012. Aquell any Txarango hi presentaven el seu primer disc amb una breu actuació de només mitja hora a l'escenari secundari. Com han canviat les coses en tant poc temps. Miro al meu voltant i, a diferència del concert de Xavi Sarrià, ara em costa imaginar que algun dels joves que m'envolten hi assistissin aquell any.

Acaba el concert dels del Ripollès i, mentre The Tripletz omplen d'adolescents l'escenari de DJs, al principal tot està a punt perquè pugin a l'escenari Zoo. Els valencians sí que apostaven per un directe renovat, amb forta presència del primer disc. "La mestra" i la recent publicada "Robot" són les úniques excepcions d'un inici de concert monopolitzat per les cançons de Tempestes venen del sud (Propaganda pel fet!, 2014).

Conscients que la nit es va acabant, el públic es deixa anar, donant-ho tot en un concert explosiu que poc a poc comença a incorporar els temes de Raval (Propaganda pel fet!, 2017). Zoo han sabut teixir un dels directes més contundents i enèrgics del moment i la Telecogresca n'és bona prova. Potser ja no hi ha la multitud que omplia l'espai una hora abans, però encara són molts els que es mantenen entregats i hi seguiran durant una bona estona més gràcies el directe igual d'enèrgic de Lágrimas de Sangre que tanca la nit.