The Sey Sisters

'Som dones, catalanes i negres'. Així se’ns van presentar a Vic Kathy Sey, Edna Sey i Yolanda Sey. Elles son The Sey Sisters, un trio de veus catalanes d’origen ghanès.

Les germanes van fer la seva aparició sobre l’escenari gran del teatre l’Atlàntida de Vic per defensar el seu segon disc, Rise (Satélite K, 2018), amb una acurada il·luminació i una posada en escena senzilla on es buscava destacar la vistositat dels colors del seu vestuari.

No els calia res més pel seu lluïment. La música de la Kathy, l’Edna i la Yolanda es basa en la combinació de les tres veus que omplen d’harmonia i sentit les cançons dels seu segon treball, una barreja de soul i pop amb alguna reminiscència de gospel i acompanyades magistralment per Albert Bartolomé al piano, teclats i saxo, fusionant tradició africana i americana.

Estem davant d’un disc molt personal, amb lletres reivindicatives on les osonenques alcen les seves veus per fer-nos saber que davant les pors i les angoixes que pateixen, reclamen i defensen valentament la seva identitat, i això queda palès clarament en les lletres de les seves cançons. Estan començant a donar visibilitat a un col·lectiu que fins ara no havia arribat a les grans sales de concerts.

El recital començava amb la cançó que dona nom al disc, un poema musicat de Maya Angelou, “Like air, I'll rise”. Com ens deia la Yolanda 'aquest tema ens anima a alçar-nos i dir tot el que volem dir'. Continuant amb la versió de “What’s going on” de Marvin Gaye ens va deixar clar el seu posicionament vers tot el que està passant als nostres mars i a les fronteres del sud.

Per presentar-nos el tercer tema, l'Edna ens feia saber que "estem molt tranquil·les, juguem a casa” i frenant el ritme del concert amb “Count your blessings” ens va fer valorar totes les coses bones que tenim i que ens fan sentir bé.

En la presentació dels temes “Years to come” i “Until you stand” la Kathy deia “volem reivindicar com a dones, el que hem estat, el que som, i el que serem, i a qui no li sembli bé, doncs...” i  parafrasejant Emily Dickinson “Com a dones desconeixem la nostra veritable alçada fins que no ens aixequem”.

Amb l’arrencada a capella del tema “Swing low” vam poder gaudir de la química que hi ha entre elles i el piano de l’Albert, va ser el moment “gospel” de la vetllada. Però el moment àlgid de l’actuació va tenir lloc quan tota la família Sey, pare, mare i les quatre germanes cantant i ballant el tema “Me Nsi Den Me Nkafo” van omplir de ritmes i colors l’escenari.

El concert arribava al seu final i com no podia ser d’una altra manera el vam acabar drets ballant i cantant, encomanant-nos dels ritmes d’aquest trio de dones catalanes.