És un vespre plujós del mes de gener i el barri vell de Girona resta impregnat d'un silenci només trencat pel so de l'aigua. Els carrers queden buits i la ciutat sembla aturar-se, a l'espera que la pluja, que ja fa dies que descarrega incansablement, passi de llarg. Però quan s'acosten les vuit del vespre, la gent comença a desafiar el mal temps que ha acompanyat als gironins durant tota la setmana i enfila carrer de la Força amunt. L'ocasió bé s'ho val.
Igual que fa un mes i mig amb el concert de Glaucs, el Museu d'Història es torna a omplir de valent per acollir una nova vesprada de Les veus de l'aigua. En aquesta ocasió, les condicions meteorològiques han portat el concert a la sala d'exposicions temporals del museu, al costat de la piragua que, anys enrere, servia per acompanyar els gironins a casa seva els dies que el riu Onyar es desbordava i inundava la ciutat. Sembla que, tot i la pluja d'aquesta setmana, no serà necessari treure-la novament al carrer.
XY s'enfilen a l'escenari i, des de la primera cançó, ja ens transporten cap al seu món de tendresa i emocions. De vegades amb força, d'altres amb delicadesa, ens impregnen del seu univers més personal, amb una proximitat que fa que tot prengui més sentit. Xerren, riuen i canten amb naturalitat, i el públic en degusta cada nota amb admiració. Ens passegen pel seu primer disc i alguna versió portada cap al seu terreny. Amb un violoncel i un loop en tenen prou per posar-se el públic a la butxaca gràcies a una proposta elegant i original, poc habitual en el circuit català.
El concert es fa curt i, abans no tinguem temps per adonar-nos-en, Laura Cruells i Marçal Ayats ja són als bisos, obsequiant-nos amb una peça de Jorge Drexler: "Inoportuna". La cita arriba al final i el cicle s'encamina ja cap a la cloenda, que arribarà el dia 10 de març amb la presentació a Girona d'Oceanes (Temps Record, 2017), el nou treball discogràfic de Clara Peya.