Angus & Julia Stone

Camins de sorra enllumenats després d’una catifa sota la porta d’entrada de ferro forjat duien a un espai de joia. Una gran esplanada de jardinet, decorada amb cura de tots els detalls, era plena de gent, que es repartia sota un cel de llumetes entre cadires i taules amb les seves copes de vins, cerveses i aperitius.

En un racó, Donallop entonava les primeres cançons, amb part del públic atent i relaxat. 'Tu i jo parlam es mateix silenci', cantava el duet mallorquí incorporant la percussió en format trio, amb tocs d’electrònica càlida, ideal per despertar suaument els receptors musicals d’aquells qui estaven a la zona de l’escenari, mentre altres optaven més per receptors gastronòmics a les diferents carpes, que oferien sabors per a tots els gustos.

‘Me sobren ses paraules per dir-te que t’estim’, amb "Aubons" s’acomiadaren els músics, per donar pas al plat fort de la vesprada. Amb la calma de l’agradable espai d’Els Jardins del Palau de Pedralbes, mica en mica la gentada va anar deixant les copes de vi i els aperitius per anar cap al fossar i les grades davant del gran escenari on s’esperava amb ganes i olor de pins i eucaliptus el concert de la nit.

Tot fosc, van aparèixer entre xiulets els músics. Sonaren les primeres notes i s’encengué la pantalla, que protagonitzava l’escenari, tot projectant un univers lilós i ple d’estels en moviment. S’incorporà la percussió i acords de guitarra i finalment la veu d’Angus sota un focus blanc amb "Draw your Swards" (Down the Way (Nettwerk, 2010) i Julia a la veu i a la guitarra.

"Snow", la cançó que posa nom al darrer àlbum d’estudi d’Angus & Julia Stone (Snow (EMI, 2017) va trencar el gel, si encara en quedava cap, amb tot el públic, que corejava el ‘why don’t you stay?’ i els cors que caracteritzen la cançó de certa purpurina musical. Des del primer acord, la potència i qualitat sonora deixaren clar que no només es tractava d’una banda experimentada i de primera línia internacional, sinó que el Festival Jardins de Pedralbes fa una forta aposta per una acústica impecable.

‘Hola, ¿cómo estáis? Estem molt contents de ser aquí aquesta nit’, va esforçar-se a dir la Julia amb certa vergonya tot apropant-se al públic català. La nit va continuar amb contrastos rítmics i instrumentals: solos de banjo, tots dos cantants també a la guitarra i a la trompeta, en el cas de la vocalista femenina, s’intercalaven amb la bonica harmonia creada per la veu trencada d’ell i la calidesa i potència d’ella creant una intimitat exposada amb un indie-folk de llargues melodies.

La pantalla i els seus parlaments en anglès ens explicaven les històries de les cançons, com l’aventura d’Angus a un festival del nord d’Austràlia, que el va dur a compondre "Big Jet Plane", un dels grans hits dels germans. ‘Can I take you for a ride on my big jet plane’, corejava tant el públic jove com el més madur.

- Bona nit, Barcelona. Gràcies per acollir-nos en aquesta ciutat tan bonica.

Julia exposà el seu interès per comunicar-se amb els oients, i ens presentà els músics, vinguts de diferents continents. I amb "Chateaux" i serpentines grogues s’acomiaden.

Una llarga espera malgrat els aplaudiments feien pensar que realment era el final del concert. Però la proximitat dels artistes no volia acabar en sec, i van tornar a sortir per acabar amb "Wherever You Are", amb el to proper i els tempos relaxats i la sinceritat que caracteritzen la seva música: just look at me and know that it’s true (només mira’m i adona’t que és veritat).