Anna Roig i Àlex Cassanyes Big Band Project

A l’auditori de l’Ateneu de Banyoles, es respira l’ambient previ a una gran vesprada de música. El públic que ja gairebé omple la sala va prenent possessió de les butaques de color blau. Dalt de l’escenari, disposades en forma de mitja lluna, un seguit de cadires esperen l’aparició dels protagonistes de l’acte d’avui.

S’enfosqueix la sala i els catorze músics que formen la Big Band, tots vestits de negre per donar més solemnitat si s’escau a la vetllada, prenen posicions. Àlex Cassanyes es prepara per dirigir la banda des de el centre de l’escenari , es fa el silenci i amb les primeres notes musicals entra en escena Anna Roig, tota de negre a excepció de les mitges que son de color maduixa.

Calen pocs acords i de seguida reconeixem  “La tendresse” de Jaques Brel. Aquest tema dona títol a l’espectacle que avui ens presenten. L’acolorida veu i els potents acords musicals amb reminiscències de jazz americà de la Big Band omplen la sala de sons que en un no res ens transporten en un viatge imaginari a gaudir de la 'chanson' francesa com si estiguéssim a la riba del Sena

A modus de breu introducció Cassanyes i Roig ens expliquen el què i el com del projecte que avui ens presenten. Dels dotze temes que hem pogut gaudir aquest vespre hi ha cançons com  “À bicyclette” d’Yves Montand, “Maintenant où jamais” de Michèle Bernard o “Ma plus belle historie d’amour cést vous” de Barbara. Potser no són les més conegudes però ens transmeten coses boniques. La tria de cançons feta per la cantant té un fil comú, “la tendresse”, i son temes que en un moment o altre de la vida de l’artista l’han emocionat i que havia anat guardant com petits tresors en un calaix esperant l’ocasió de ser interpretades i compartides.

Els arranjaments musicals d'Alex Cassanyes, equilibrant potència i dolçor, plens de matisos, escrits especialment per l’ocasió son perfectes per gaudir encara més d’aquestes “chansons”, aportant amb la delicada interpretació dels músics una nova sonoritat a les conegudes cançons franceses. Quan l’Alex va rebre l’encàrrec de musicar l’espectacle va voler aportar la seva visió de la tendresa composant el tema instrumental “Lux Macula”que la Big Band ha interpretat i l’Anna, fora d’escena, s’ho mirava entre les cametes de l’escenari. 

Al llarg del concert ens han interpretat dos temes també titulats “la tendresa”. Si voleu saber de qui són aquestes cançons us recomanen que gaudiu de l’espectacle en directe. 

Anna Roig, després d'assistir a un concert de l’Àlex Cassanyes Big Band Project, va agafar una llibreta per deixar-hi escrites unes paraules que li permetessin recordar el que acabava de sentir: “He vist el concert de la Big Band de l’Àlex Cassanyes i m’ha semblat un gran regal que ell i tots aquells músics estaven deixant en aquest lloc de pas que és la vida. Ha estat un bany de sons curatiu, una reconciliació amb una espècie de missió de vida. Perquè sí, és això el que hem vingut a fer: a compartir, a donar amor, a emocionar… fins que aquesta energia tan bonica vagi fent bola i s’escampi mar endins, terra enllà.”

Avui, aquí a Banyoles, l’Anna, l’Àlex i tota la Big Band, ens han regalat molta d’aquesta “energia tant bonica”, en forma de tendresa, un bé que no es pot donar ni vendre però si que es pot viure a través de les emocions. L’Anna Roig ha reivindicat la tendresa per ajudar-nos a tornar a humanitzar aquest món i que tot torni a tenir un sentit.