Bastille

La sala Razzmatazz està pràcticament plena. Una immensa tela cobreix l'escenari. 'Sigues evitando el mañana?' s'hi pot llegir projectat. Enmig de la cridòria distingim la silueta de Dan Smith, encara darrera la lona. Sol a l'escenari, comença a entonar "Wild world (intro)". Entre ell i el públic, un rellotge es projecte sobre a la tela. Marca les 23.59. Avancen els segons, però l'hora no es mou.

Bastille tornen a Barcelona immersos en la gira 'Still avoiding tomorrow', una gira d'impàs en què ens desgranen alguns temes nous abans de l'arribada d'un nou disc previst per aquesta primavera i que els durà novament a la ciutat d'aquí a pocs mesos, al Festival Cruïlla. Cau la lona que cobria l'escenari i, ja amb tota la banda a lloc, sona "Quarter past midnight".

La  banda londinenca treu tota la seva energia, potenciada per un imponent muntatge de llums i projeccions i un públic entregat que salta, canta i crida des del primer minut. Després d'haver passat pel Sant Jordi Club en l'última gira i abans d'assaltar el Fòrum, el concert de Razz es converteix en una ocasió immillorable per gaudir de la banda des d'una relativa proximitat, amb un concert pensat pels fans més militants de la formació.

"Send them off!" manté el ritme d'un inici trepidant, que reforça el seu caràcter electrònic amb "I know you" i fa esclatar el públic amb "Things we lost in the fire". Poc a poc, però, la banda va reduint la marxa i el concert s'estanca en un impàs marcat per les balades, com "4AM", una de les peces del nou treball que Smith interpreta estirat en un sofà que dona voltes sobre si mateix al centre de l'escenari.

Menció també per "World gone mad", en la primera aparició de la guitarra acústica i amb la veu de Akine reforçant una cançó que converteix la Razz en un mar de llanternes. Poc després també Lewis Capaldi assaltarà l'escenari per posar veu a "Bad Blood".  

El concert viu el seu moment més distant, amb un públic que ha anat oblidant l'eufòria del principi i un setlist que s'encamina cap a peces poc reconegudes del seu repertori. Però és en aquest moment quan els londinencs saben treure tota l'artilleria per reconnectar amb la sala. La primera nota de "Pompeii", el seu hit per excel·lència, provoca el deliri. Arriba per sorpresa encadenat després de "Million pieces" i agafa  a més d'un desprevingut. Però en pocs segons la sala embogeix i centenars de mòbils s'aixequen per sobre els caps per enregistrar el moment.

El concert s'ha enlairat i ja no baixarà en tot el que resta de nit. "Good grief", "Laura Palmer", "Of the night". Hit rere hit ens plantem als bisos. Entremig, el bateria encara ens dona un motiu més d'alegria al agafar el micròfon per anunciar-nos el segon gol del Barça al Bernabéu. I així arribem a "Happier", el seu nou èxit -compartit amb Marshmello-.

La nit s'acaba amb un homenatge al tour manager el dia del seu aniversari abans d'acomiadar-se amb "Flaws" i un Dan Smith passejant-se per la sala fins arribar a la taula de so, provocant el deliri dels seus seguidors.