Bemba Saoco

Des de l’any 1995, ja finalitzat el seu ús militar i en plena rehabilitació com a centre cívic, el convent de Sant Agustí de Barcelona ha estat un espai referent per a projectes artístics d’avantguarda. Bemba Saoco ha volgut fer-se un racó dins aquesta emblemàtica localització per a poder dur a terme un concert únic i diferent on la música, els llums i la proximitat n’han estat els protagonistes.

Abans d’entrar a la sala, uns nois amb la samarreta de la banda repartien auriculars als assistents. Dins l’habitació, 35 cadires en forma de rotllana, els instruments repartits per la sala i un seguit de càmeres disposades a captar tots els angles possibles. Un espai emboirat de fum artificial que es veia definit pel clímax que atorgaven els llums. ‘No podeu aixecar-vos en tot el concert, tampoc sortir fora una vegada hagi començat’ va dir un dels organitzadors al petit públic que esperava que comencés. Els focus van anar apagant-se gradualment i el mateix organitzador va fer senyals per a que la gent es col·loqués els auriculars.

La banda va entrar. Els 6 components de Bemba Saoco van interpretar algunes cançons del seu últim àlbum, Crújelo (U98 Music, 2018), com “Cultivant vida”, “Extraordinaris” o “Mujer coraje”, totes elles, amb aquell màgic ingredient del directe en què les improvisacions i el caràcter del músic apareixen per a donar-li un gust diferent a cada tema. Cada cançó era acompanyada per un ambient particular. En tot moment, el joc de llums de la sala anava acord amb la temàtica de la cançó i convertia l’espectacle en una experiència sensitiva que anava més enllà d’un concert convencional.

Ritmes cubans, rumba catalana i aparicions de música electrònica impregnaven el repertori d’una versatilitat digne d’enveja. La gran varietat d’estils i l’energia que van transmetre els artistes no deixaven moment per a l’avorriment i provocaven unes ganes d’aixercar-se del seient difícils de retenir.  Amb tot, el públic, sobtat per la proposta i la seva novetat, es va veure indecís a l’hora d’aplaudir (el concert estava sent enregistrat). El temor d’espatllar la gravació va trencar en un gran aplaudiment final.

Finalment, els llums van tornar a marcar una transició tonal que portaria el concert a la seva última cançó, “Lo hago por mi”, del nou disc que ha de sortir a la llum. Amb aquest cant a l’amor propi s’acabava una magnífica experiència. Un concert on la música, el ball i els petits plaers de la vida eren exaltats. On temes festius i reivindicatius convivien i la proximitat dels artistes donava la mà al públic. Un concert on es reivindicava l’art com a forma de vida.