Cantilafont

Per respondre la pregunta del titular, necessiteu unir els següents ingredients: una tarda espectacular; una posta de sol increïble i la fresca d'una serena nit d'estiu, tot presentat al ben mig de la natura en un espai singular del Lluçanès. 

Gaudiu d'espectacles de circ dignes de ser representats en les millors pistes del món. Emocioneu-vos veient dansaires convertint els moviments del seu cos en art. Escolteu la música dels músics, de molts músics i fins i tot un DJ, tots de renom, tant del panorama nacional com internacional.  Ahhhh!!!! I per què no falti de res: tasteu els millors platets, tapes, postres i vins que es poden trobar en un festival d'estiu, tot cuinat i presentat amb molta cura per establiments gastronòmics de primer ordre de la comarca.

Ja ho tenim organitzat. Què ens falta per fer-ho rodó? El públic, un públic entregat des del primer moment, heterogeni, grans i petits, mares i pares amb fills, parelles joves i no tant joves, grups d'amics, gent que durant una tarda-nit, en un bosc del Lluçanès, no vulguin un altre cosa que passar-ho d'allò més bé.

Això es Cantilafont, que en aquesta sisena edició ens ha portat als boscos de Sant Boi de Lluçanès. El municipi pren el relleu, així, dels altres llocs per on ha passat la cita: Prats de Lluçanès, Olost, Alpens, Sobremunt i Santa Eulàlia de Puig-oriol. La itinerància del festival és un fet que el fa únic, promovent l’entorn rural i responent a la necessitat de construir una perifèria cultural lluny de les urbs. La proposta pionera de l'Associació Voraviu Produccions Culturals en l’oferta lúdico-cultural del Lluçanès, barrejant realitats artístiques contemporànies amb gastronomia de proximitat, sostenibilitat i respecte per l’entorn, posa en valor el territori i situa sobre el mapa la futura comarca del Lluçanès.  

Sota un sol intens, els encarregats d’obrir el festival van ser Jo Jet i Maria Ribot. Per un dia han posat els peus a terra i han baixat dels terrats per els que estan girant una sèrie de concerts de petit format per presentant-nos el seu treball, Lliure o descansar (Autoeditat 2017). L’estona que la guitarra i els cants d'en Jordi, han estat harmonitzant perfectament amb els gestos i la dolçor de la veu de la Maria, se’ns han fet curta. Sempre és un gust escoltar cançons quan les canten persones emocionades que et provoquen emocions. 

Al costat de l’escenari principal es situava l’espai dedicat als espectacles de circ. Des de fa tres edicions, el Cantilafont inclou propostes de circ de qualitat en la seva programació oficial. L’Àngel de Miguel (CIA Planeta Trampolí) ens ha obsequiat l’espectacle Back 2 Classics i amb una coreografia voladora, que servint-se d’un llit elàstic, converteix l’aire en una pista de ball amb final remullat.

Sense temps per badar Max Meser, capitanejant la formació The Max Meser Group, ens oferien un concert ferm, amb un aire totalment seixentero, oferint-nos una dotzena dels temes que van fer servir en la seva gira com a teloners de The Stripes simultaniejant-hi cançons dels seus dos treballs,Pictures i Change. Encara sonaven les guitarres dels “The Max’s” que al voltant de la pista de circ ja hi seia una gran part dels assistents al festival a aquella hora, que no es volien perdre l’espectacle FIL, de la jove companyia Madame Gaüc. Acrobàcies i moviments, per expressar amb abraçades, carícies i salts més enllà de les relacions humanes, expressades amb molta força i sentiment.   

Som-hi, som-hi, que això no para. Joan Pons i el seu pop-metafísic, comencen a tocar disposats a connectar per primer cop amb petit territori del Lluçanès presentant el triangle “△”  (Bankrober 2018), ja famós, produït, enregistrat i plantejat com una fantàstica trilogia d’EP’s. Vestits de blanc, i amb les dues bateries marcant els ritmes des de el fons de l’escenari, ens van fer gaudir d’una fantàstica posta de sol escoltant els seus temes.

Amb les primeres estrelles i sota un sostre de fanalets en Quim Bigas ens sorprenia amb la perfomance MOLAR, un (no) solo de recerca i provocació, coreografia del cos per fer-nos pensar en si existeix relació entre la felicitat i el comerç de les emocions. Era un bon moment per sopar, Cal Trumfo, La Fonda Sala, Ca la Cinta, Ca la Mercè, Fonda la Primitiva i el Celler Mas de Sant Iscle, oferien els seus platets, tapes i postres cuinats en directe, als centenars d’afamats que fèiem cua, perquè no només de música i espectacles viu l’home...

Ha arribat l’hora d’escoltar els caps de cartell: Mishima, que amb David Caraben al cap davant ens presentaven per primera vegada al Lluçanès Ara i Res (The Rest Is Silence/Warner 2017), disc multi-premiat l’any passat, fèia les delícies dels seus incondicionals. Era el moment de màxim aforament al festival, que va vendre 2600 entrades, superant àmpliament les anteriors edicions. El públic, còmodament repartit per els espais que l’organització havia preparat, va gaudir de valent acompanyant a ple pulmó les lletres més que sabudes dels barcelonins.

Uns moments per recuperar forces i, poc desprès de mitja nit, el centre de l’univers musical del Lluçanès es feia present a Cantilafont. Nyandú, amb Ferran Orriols al capdavant, havien vingut a fer feliços a tots els seus incondicionals. Jugaven a casa i no podien fallar. Ho van donar tot, i els nervis inicials van donar pas a un concert ferm, ben lligat i que va anar de menys a més oferint algun dels temes del seu nou treball com a primícia, tot incorporant nous elements al so a què ens tenen acostumats i demostrant que estan evolucionant tant en les melodies com en el contingut de les lletres. Nyandú també madura.

El Punt i final del festival el va posar Dani Belenguer, Bearoid. El valencià, amb el seu DJ SET, va fer ballar als mes valents amb un recorregut musical per diversos estils amb influències soul, disco, indie,  house..., omplint d’energia la pista sota un cel de fanalets fins al final. De ben segur que des de l'Associació Voraviu Produccions Culturals, ja pensen en el Cantilafont2019. Aquestes 2600 persones que han rigut, saltat, ballat i gaudit del Lluçanès l’any que vé en voldran més.