Duble Buble

Han sigut trenta anys d'una letargia a èpoques profunda, a èpoques més inestable. Trenta anys d'absència, però no absoluta. Trenta anys de ressorgiments puntuals en forma de concerts esporàdics, homenatges o reedicions. Trenta anys sense Duble Buble, però amb símptomes recurrents que no ens havien abandonat del tot. Aquest dimecres tornaven a despertar d'un son que, aquesta última dècada, s'havia mantingut inalterable.

Era una nit de ressorgiment, de celebració del que va ser i, perquè no dir-ho, d'autohomenatge. De vegades, també és necessari. 'El retorn dels dinosaures', que ells mateixos n'han dit. Van ser una de les bandes de referència del pop dels 80, llavor del rock català i símbol de la joventut per més d'un. Segurament per això la plaça Fra Bernadi de Manelleu presentava un aspecte de luxe per rebre'ls.

"Estàvem cansats i hem reposat 30 anys, però tornem" bromejava Ramon Farrer només assaltar l'escenari a ritme de "Urbi et orbi", la cançó que fa 33 anys va donar nom al seu primer disc. Començaven així 90 minuts de retorn a aquell pop-rock de lletres iròniques, gamberres i amb fortes dosis d'humor. Lletres, en alguns casos, amb el segell d'autors com Quim Monzó, Ramon Barnils o Jaume Vallcorba i que, en aquesta ocasió, sonaven sense una de les veus principals, la de Mari Martínez, una de les principals absents en aquest retorn.

El seu lloc l'ocupaven Laura Segarra i Laura Domènech que feien tàndem amb l'altre cantant original, Jaume Coromina, "Met". Tampoc la teclista Maria Lluïsa Latorre prenia part en el concert, tot i que apareixia a escena puntualment al final, per participar a "Clava't", el gran èxit de la banda. Un moment que compartien amb Arnau Tordera, líder d'Obses i un dels convidats estrella de la nit.

No era l'única sorpresa que ens tenien preparada. Instants abans no s'havia volgut perdre la festa un bon company d'escenaris a principis dels 80 com Joan Crosas. "Si ells són dinosaures, jo sóc un trinosaure", deixava anar. El qui va ser cantant d'Esquirols ens oferia un parèntesis en el repertori per rememorar una banda lligada temporal i geogràficament a Duble Buble. Ho feia a cavall de clàssics i davant d'un públic entregat: "Et cobriran de blasmes", "Arrels" i, finalment, "Torna, torna Serrallonga". De sobte, tornàvem a ser a mitjans dels 80.

La nit s'acostava al final i arribàvem als clàssics, encapçalats per la mencionada "Clava't" i "Perduts en mig de l'espai", el seu primer èxit. Eufòria final completada amb uns bisos en què "Cristina" i una segona interpretació de "Clava't" provocaven el deliri d'un públic rejovenit que ja espera amb impaciència el proper retorn.