Roger Mas

Rebut amb grans aplaudiments, Roger Mas sortia a l'escenari per presentar el seu darrer disc, Parnàs (Satélite K, 2018). Aquesta era l'estrena oficial del treball, el primer dia que les cançons prenien un protagonisme especial en directe però, en realitat, Mas ja havia estrenat el disc a Brussel·les. Ho va fer com un gest simbòlic al govern destituït i exiliat fora de Catalunya. Un concert on hi van ser presents Carles Puigdemont, Lluís Puig, Clara Ponsatí, Toni Comín i Meritxell Serret.

Al concert de divendres també va voler tenir-los presents. "Els que són a la presó sortiran, els que són a l'exili tornaran. Ells no guanyaran mai i un dia ho tindrem tot pagat". Amb aquesta contundent presentació iniciava "Jordi", una cançó tradicional anglesa que el cantant ha adaptat al català.

Roger Mas és un especialista en unir la música i la poesia. És un mestre del llenguatge i un músic d'alt nivell que toca la guitarra com pocs i que, a més, té una veu magnífica que va omplir l'Auditori de Barcelona. Precisament, després de cantar "La margera", es va dirigir al públic per expressar la seva felicitat per tornar a un lloc com aquest: "em feina molta il·lusió tornar aquí, a la Sala 2, perquè és la que sona millor. Tots els auguris diuen que avui ens ho passarem molt bé".

Parnàs és una bona definició pel seu disc. Un parnàs fa referència a un grup de poetes, i en aquest disc ell n'hi ha portat molts. Com deia el cantautor de Solsona, la unió s'ha fet sense massa lògica, però tots ells tenen un do per jugar amb el llenguatge. Joan Maragall, Miquel Martí i Pol, Eulàlia Anzizu Vila, Toni Gol i Roca i Amadeu Vidal i Bonafont. Un còctel variat de poetes que alguns ja no hi són, i d'altres que són grans amics seus. Toni Gol i Amadeu Vidal van pujar a l'escenari per recitar alguns poemes.

Vestit de mudar i amb les tradicionals espardenyes que tant el caracteritzen va estar més de dues hores a l'escenari. Aquest cop ho fa acompanyat. Si en l'anterior disc, Irredempt (Satélite K, 2015) ho feia en solitari, a veu i guitarra, i una escenografia acurada feta per Lluís Danés, aquest cop es presenta amb una escenografia austera i acompanyat amb tres músics: Arcadi Marcet al contrabaix; Xavier Guitó al piano i teclats; i Míriam Encinas amb instruments tan variats com la dilruba, la viola medieval, les flautes i la percussió. Una banda que donava riquesa a les seves noves cançons.

Complerts els 20 anys del seu primer disc Les flors del somni (Picap, 1997), Roger Mas ens torna a sorprendre amb les seves lletres i les seves adaptacions. "Si dolce è'l tormento", "Reestrena" , "Lluny de tot" o "Soleiada" dels disc Parnàs així com cançons d'altres treballs, "El rei dels verns", "Pregària", "Sota una fina capa de cendra" o "Ella té un cel als ulls" es van poder escoltar al concert de presentació dins el festival Barnasants.