Electro Deluxe

Electro Deluxe arribava al Festival Internacional de Música de Cadaqués per primera vegada i amb ganes de gaudir del privilegi de tocar en un entorn idíl·lic. I és que l’Espai Sa Conca, arran de la cala de Sa Conca de Cadaqués, brindava un d’aquells marcs únics i singulars per gaudir i ballar sota les estrelles, acompanyades de la refrescant brisa del mar.

Amb poc més que uns minuts, i després d’arrencar l’actuació amb l’enèrgica i energitzant "K.O", James Copley, el cantant i cara més visible d’aquesta banda parisenca, va encarar el que esdevindria el repte de la nit: aixecar el públic dels seus seients. "Get up! Get up! It’s all about dancing and feeling good" va etzibar sense contemplacions i mirant de manera quasi desafiant al pati de cadires.

Personalment, hi ha espectacles que haurien de tenir vedada la presència de cadires, almenys a la platea. I sense cap mena de dubte, Electro Deluxe és un d’aquests casos en el que qualsevol element de mobiliari acaba resultant un impediment i un obstacle.

Durant uns instants semblava que ho aconseguirien, però el públic no estava disposat a saltar-se les rigideses estructurals (i alguna de mental perquè no dir-ho). Per molt espai i cadires buides que hi haguessin, no semblava que les espectadores estiguessin disposades a abandonar les localitats assignades i encara menys deixar-se endur, dempeus, pel jazz i el funk que brollava amb força des de l’escenari.

Encara i així, Electro Deluxe no va cessar en l’intent d’assolir la seva fita, i ho va fer com poques bandes poden presumir: amb tota una exhibició de solos de vent, teclats, baix i bateria d’aquells que desborden i t’impacten en totes i cadascuna de les articulacions del teu cos, i amb la veu i el carisma d’un cantant que no deixa ni un sol instant de buscar en el públic aquelles qui trobin en el seu cant i en les seves passes el rumb cap a una nit de ball sense pausa. 

"Let’s go to work" i "Smoke" van descarregar l’últim cartutx per tal d’intentar provocar, sense èxit, els últims i irreductibles culs que quedaven enganxats a les cadires, seguides d’una fantàstica versió de "Staying Alive" que, almenys, va aconseguir el cant d’una gran majoria del públic.

Ni l’entrada ni el nivell de moviment a la platea van fer justícia al desplegament musical de Electro Deluxe. Hi ha nits en les que no hi ha prou funk per combatre l’ensopiment i l’encarcarament dels nostres cossos.