Espectacle inaugural MMVV

De tant en tant, està bé ser el centre d'atenció i poder-te tirar floretes a tu mateix. Reivindicar-te davant dels teus i regalar-te un autohomenatge merescut. Mirar enrere, analitzar el camí recorregut fins a dia d'avui i defensar el teu llegat. Això és el que devien pensar els responsables del Mercat de Música Viva de Vic en planificar l'espectacle inaugural de la seva edició número 30. Una xifra prou destacable com per prendre's la llicència de mirar-se el melic sense caure en l'egocentrisme.

Només d'entrar al teatre Atlàntida ens trobàvem al nostre seient un document que ens podia desconcertar: 'Dimecres, 12 de setembre de 2018 a les 19h. Junta General d'Accionistes 2018'. A dins, un extens ordre del dia: 1. 'Establiments d'objectius comercials'; 2. 'Background històric'... Segur que havíem encertat la sala? Amb tants actes inclosos en la programació del Mercat, potser havíem entrat on no tocava.

Però sí, érem al lloc correcte. La 'Junta General d'Accionistes' venia precedida per la benvinguda protocol·lària encapçalada pel director del Mercat, Marc Lloret; l'alcaldessa vigatana Anna Erra i la Consellera de Cultura Laura Borràs. I, en un Mercat excepcional, també presència per 'l'altre' Conseller de Cultura, Lluís Puig -director del certamen durant dos anys- que apareixia en directe des de Brussel·les aclamat a crits de 'llibertat' per part de l'Auditori.

Fetes les presentacions, i entregat el premi Puig Porret -que enguany ha estat per Juliane Heinemann i el seu projecte 'L'últim camí de Walter Benjamin'-, començava la Junta. Natza Ferrer n'era la mestra de cerimònies, fent gala de la seva ironia. Al piano, Jaume Manresa, 'auditor extern' i, al centre, un micròfon on farien el seu speach alguns dels millors 'experts', 'coach', 'inspectors tècnics' i 'analistes' del país.

Núria Graham hi donava el tret de sortida en una reivindicació del producte de proximitat per part d'un Mercat de Vic sempre obert a la pròspera escena local -potser impulsada pel propi Mercat-. Començava així una llarga desfilada d'artistes que ens duria des de la tradició basca de Kepa Junkera fins al jazz d'Andrea Motis passant per la revisió de 'La plaça del diamant' que ens aportava Alba Carmona.

Entremig, Natza Ferrer ens passejava per la història de 30 anys de Música Viva, donant sentit a l'espectacle amb una mescla d'originalitat i un punt de mala llet. 'A continuació els mostrarem un gràfic per gèneres dels directors d'aquests 30 anys de Mercat' deixava anar per evidenciar el monopoli masculí en el càrrec. Picades d'ullet, també, a la precarització del sector musical i a les noves eines de difusió -amb presència virtual d'un 'jove i prometedor' youtuber Quico Pi de la Serra-.

El concert seguia amb altres pesos pesats de l'escena musical catalana i estatal en una mostra de la varietat d'estils que caracteritza la cita de Vic. De Miquel Gil a Marinah i de David Carabén a Kiki Morente. Menció apart pel solo de guitarra que ens regalava Chicuelo abans d'encarar la recta final amb Mercedes Peón. Un clàssic del Mercat que no es podia perdre la festa era Lluís Gavaldá que donava veu a "Agost" abans del moment de les votacions. Un munt de cartolines verdes deixaven clar, per unanimitat, que el públic assistent -àlies accionistes majoritaris- volien la continuitat del certàmen. I així arribàvem a la fi de l'espectacle, acomiadat per Quimi Portet i la sempre resolutiva "Sunny day".