Est Oest

Es comença a notar l'arribada de la primavera només entrar a El Molino. Dintre la mítica sala de Barcelona, unes noies obsequien a tots els assistents amb una flor fins que no quede ni una sola persona que no en tinga d’aquest públic format sobretot per joves, grups d'amics, un parell de parelles i algun turista despistat que ve a l'aventura, per endinsar-se sense saber-ho dintre el món d'Est Oest. Aquesta nit la formació vigatana presenta en el marc del Festival Mil·leni el seu nou disc El Gir (RHRN, 2018), un treball que va més cap al pop electrònic, però sense oblidar aquells temes inclosos en el primer treball i que tant agraden als més fans del grup, que els canten com si no hi hagués demà.

Quan les llums s'apaguen i els cinc membres de la banda pugen sobre l'escenari i comencen a tocar "La culpa és de l'hivern" després d'una petita intro, es pot observar què és Est Oest en estat pur: un grup de nois que fan allò que els agrada. Els ritmes electrònics omplen la sala tot combinant amb uns jocs de llums que refermen aquesta idea de començar la primavera i acaben de convèncer al públic perquè balle i ho passe bé. Al fons una parella balla, per la sala es situen altres que fan fotos o prenen alguna cosa. Al davant de tot, un grup canta a ple pulmó mentre el grup fa un tastet de les seues cançons i en repassa d'altres més antigues.

Sentim temes com "Les Pors", "Aire" o "Mirada" i durant una nit de divendres en la qual s'ha optat sortir "És divendres, torno a casa" una cançó nova que sembla s'ha fet bastant popular entre els seguidors del grup, en un concert breu però intens on s'opta per no fer bisos. Però això no sembla un problema per a fer del concert un èxit ni per donar alguna sorpresa, no per al públic, sinó per al grup. Sembla que "Margarida" i "Primavera" són una opció perfecta per llençar a l'escenari les flors repartides a l'inici i acabar el concert amb una pluja de flors, tot reafirmant l'arribada de la primavera, no solament de l'estació meteorològica, sinó també la primavera d'un grup jove que ja s'ha buscat un lloc dintre el panorama musical català.