Gemma Humet i Toti Soler

La veu de Gemma Humet. La guitarra de Toti Soler. Segurament no caldria dir res més. Només escoltar-los. Gaudir-los. Deixar-nos endur per les cançons que ens desgranen en el seu nou espectacle. Igual que va fer el públic que dijous passat omplia la sala petita de l'Atlàntida en la presentació del nou treball al Mercat de Música Viva de Vic. Un espai de pas, com ho és el Mercat, es convertia per un instant en un oasi de calma. Un silenci absolut s'apoderava de la sala i els assistents quedaven atrapat als seus seients. Qui s'atrevia a trencar aquella màgia?

Començàvem caminant entre poetes, resseguint els versos de Vinyoli -"Saviesa" i "Represa"- i Maria Marcè Marçal -"Lluna de porcellana"-. També recuperàvem "Penyora d'amor", la cançó de Martí Llauradó que va iniciar la relació artística entre Toti Soler i Gemma Humet en el ja llunyà Raó de viure (Satélite K, 2011), molt abans que la cantant iniciés la seva carrera en solitari.

Sobre l'escenari, els dos artistes. Sols. Sense artificis. Dues cadires negres. Dos faristols. Una guitarra. No calia més. Només ells i les seves cançons. Aviat el viatge ens duia cap a França a través de quatre peces adaptades al català  que retien homenatge quatre grans de la cançó francesa: Jaques Brel -"Fills de..."-, Georges Brassens -"Cançó per al camperol"-, Léo Ferré -"Richard"- i Boris Vian -"A tots els infants"-.

I, de França, fins Alcoi. Ovidi Montllor no podia faltar a la 'petita festa' que ens proposaven Humet i Soler. Una breu però celebrada selecció de clàssics de qui va ser company inseparable del guitarrista ens acostaven al final del concert. "Homenatge a Teresa", "Cançó del cansat", "Va com va" i "Perquè Vull". No quedava temps per més. L'estricte horari del Mercat ens tornava a la realitat i ens descobria que aquell concert majúscul havia d'acabar. Només una última concessió: "Petita festa", la cançó que dóna nom al nou disc que els dos artistes estan a punt de presentar-nos.