George Benson

En aquests temps escassos d'esperança que vivim, hem de procurar aferrar-nos a la vida de forma salvatge. No podem deixar passar cap ocasió per fer-ho, per apretar fort, fins al punt d'esprémer, si cal, cada segon que la providència ens brindi. La nit de dissabte, la providència, l'alineació dels planetes, una benedicció, feu que el monstre, superheroi, mestre, George Benson aparegués al Festival de Pedralbes i, ex càtedra, generós, però sense massa concessions, com així ha de ser per altra banda, ens va regalar, pobres de nosaltres, un recital prêt-à-porter que, tanmateix, va ser interpretat per la burgesia assistent com "ya esta viejo, Puri, pero lo tengo todo grabado en el móvil". Suposareu, i fareu ben fet, que jo em planyia de la niciesa. Per favor, fes el favor de deixar el mòbil i preguntar-li al monstre, superheroi, mestre, si necessita res. I calleu, tu i la Puri.

La bellesa és fugissera, totes les formes decauen i ja som cendra, però la providència va fer que s'aturés el temps als jardins de Pedralbes. La música del mestre de Pittsburgh i la manera particular d'acaronar-la roman des de dissabte en cada racó del palau, en cada escorça del jardí. No hi van faltar peces de museu com "Love x love" o el clàssic "On Broadway". De George Benson s'han dit moltíssimes coses, és clar. M'atreviria a dir que és un dels imprescindibles que romanen vius i quan mori, seguirà viu. Coses de la providència.