Gloria Gaynor

Enmig de l'onada de calor que, al voltant de les 10 de la nit, encara mantenia temperatures superiors als 30 graus a Roses, el festival Sons del Món es preparava per una cloenda de l'autèntic luxe. Un any i mig després del seu pas pel Black Music Festival, Gloria Gaynor tornava a terres gironines recorrent, una vegada més, al poder captivador del seu èxit més emblemàtic, un "I will survive" del qual enguany celebra el 40è aniversari.

Han passat quatre dècades i aquest himne intergeneracional segueix sent un reclam més que suficient per omplir recintes com la Ciutadella de Roses, convertit ahir en una màquina del temps destinada a dur-nos a l'època daurada de la música disco.

La gran diva del gènere tirava de nostàlgia per mantenir l'atenció d'un públic entregat en un concert que es esdevenia tota una reivindicació el poder de la versió. "Si tu nunca has oído esta canción de mi, tu nunca has oído esta canción así" deixava anar abans de posar la seva veu al servei de "Every breath you take". I tenia raó. La cantant deixava constància de la seva veu i personalitat a cada versió que incloïa al repertori, aplicant-hi un filtre personal que dissimulava la manca de repertori propi.

Al llarg de la nit sentiríem homenatges a Little Anthony & The Imperials ("Goin' out of my head"), Barry White ("You're the first, the last, my everyting") o Donna Summer ("Last dance"), però també cançons lligades a ella des de fa anys, com una celebradíssima "I am what I am" que feia aixecar el públic ja en els primers instants de la nit. Entre versions i nostàlgia, l'única picada d'ullet al futur li posava "Talkin' about Jesus", una aproximació al gospel que formarà part del seu nou treball.

Gloria Gaynor lluïa veu i carisma, però no podia evitar mostrar una certa dificultat per mantenir el ritme del concert. I aquí és on entrava la banda. Envoltada d'uns músics d'escàndol, la diva es permetia el luxe de deixar l'escenari o mirar-se asseguda des d'un segon pla com eren alguns dels seus coristes qui assumien la veu principal en temes com "I just can't stop loving you" (de Michael Jackson) o "September" (de Earth, Wind & Fire). També el trombonista Jon Arons es guanyava el públic posant veu a "Happy", de Pharrell Williams, en una demostració d'agilitat i entrega que li permetia assumir coreografies impossibles.

Ho feia just després que la tramuntana obligués a aturar el concert durant uns minuts per desmuntar els logotips del festival de la part superior de l'escenari, que amenaçaven de caure en qualsevol moment. Una aturada de deu minuts que era superada amb naturalitat per l'artista i que no semblava afectar a la seva connexió amb un públic eufòric.

I, sí, el concert acabava com tots esperàvem, amb les notes de "I will survive" fent tremolar la Ciutadella i el públic cantant sense descans, desitjant que aquell moment no acabés mai. Però tot acaba i Gloria Gaynor s'acomiadava tot regalant als seus fidels devots un últim bis: "Everybody dance", de Chic.