Homenatge a Jordi Cuixart

Els catalans fa molt de temps que estem acostumats a les derrotes. És més, les celebrem i en fem bandera. Potser és per això que quan les coses fallen responem amb dignitat i coratge. 'Contra el fusell, un somriure', que diuen la Dharma. I, contra la repressió, cultura. Diumenge ho vam tornar fer, omplint de dignitat el parc de la Ribera de Santa Perpètua de Mogoda el dia que Jordi Cuixart complia 43 anys tancat a una cel·la de Soto del Real.

Permeteu-me que em centri en un detall. Un detall viscut en l'inici de l'actuació de l'Elèctrica Dharma, quan van convidar a les germanes de Jordi Cuixart a llegir una carta que ens enviava des de la presó. En acabar la lectura, Txell Bonet, companya de Cuixart, les esperava al lateral de l'escenari per fondre's amb elles en una sincera abraçada. Bona part del públic, segurament, no va ser conscient del moment. La Dharma ja saltaven d'un costat a l'altre de l'escenari, però jo no vaig poder evitar fixar-m'hi. Des de la meva posició les veia just davant, tot i que a una certa distància. Tot d'una, es van separar de cop i Txell Bonet va fer un salt en veure el seu mòbil. 'És en Jordi!'. Va respondre en qüestió de mil·lèsimes de segon i, totes tres, van sortir disparades cap a fora.

De vegades són aquests petits detalls els que més fan adonar-se a un de la duresa del moment. El bot de Txell Bonet, carregada d'emoció perquè, durant cinc minuts, podia parlar amb la seva parella i desitjar-li un feliç aniversari. Només cinc minuts. Passat aquest temps, la Dharma interrompia el concert a petició de les germanes per fer-nos saber que en Jordi ens enviava records i se sentia molt orgullós que ens en recordéssim d'ell.

I és que ja ho cantaven poc abans Roba Estesa: 'Quin orgull, sentir-te a prop sent jo tant lluny'. En el fons, aquest era el nostre objectiu. Santa Perpètua s'havia omplert de gent des de primera hora del matí. I ho fèiem fet contra la repressió, sí, però també amb l'esperança que Jordi Cuixart pogués sentir a prop el caliu del seu poble tot i ser lluny el dia que feia 43 anys

Durant més de nou hores vam cantar a l'uníson himnes de llibertat, des de "La flama", interpretada en acústic per Xavi Sarrià, fins "Vull per a demà", de Brams. Vam vibrar amb la versió acústica de Sopa de Cabra -amb Quintana i Thió sobre l'escenari- i alguns dels seus èxits més celebrats. Vam ballar amb Itaca Band; ens vam sentir invencibles amb Els Catarres i ens vam emocionar amb la veu de Gemma Humet.

Durant més de nou hores van passar per l'escenari una extensa representació d'artistes del país. Músics, però també periodistes, actors i escriptors. La cultura unida sota el crit de 'Llibertat'. Un crit compartit per un públic multitudinari que va combatre des de primera hora el sol i que no va poder evitar emocionar-se quan, ja a la recta final, Marcel Mauri llegia una carta a Jordi Cuixart amb presència a l'escenari de tota la seva família.

Perquè els catalans, quan sembla que tot va malament, és quan traiem la nostra millor cara. I que així sigui durant molt de temps!