Katie Melua

Una suau i agradable brisa de nit d’estiu es fon amb la dolça i harmoniosa veu de Katie Melua, que destila senzillesa, elegancia i sobrietat britànica amb el Plau de Pedralbes com a escenari privilegiat. El seu penúltim concert abans d’unes merescudes vacances estivals és també la clausura d’un els festivals més glamurosos del panorama català.

'Em sento més còmode cantant que parlant, però crec que és important que us expliqui d’on ve aquesta cançó', reconeix tímidament la cantant britànica d'origen georgià a mig concert. Ho fa per presentar "I cried for you", però aquesta confessió l’hauria pogut fer servir per presentar cada un dels temes que interpreta durant gairebé dues hores. Lletra a lletra i nota a nota, Melua permet al selecte públic del Festival Jardins de Pedralbes conèixer la seva essència, la seva ànima i la seva història. Nascuda a Kutaisi el 1984, una de les ciutats més grans d’una Georgia que en aquell moment encara formava part de la Unió Soviètica, va haver d’emigrar juntament amb la seva família a Belfast (Irlanda del Nord) el 1993 a causa de la guerra civil georgiana. Anys més tard es traslladarien a Londres. Un periple que en alguns moments de la seva trajectòria l’ha portat a reconèixer que quan s’allotja en hotels de luxe, sempre acaba recordant la seva infantesa i la seva Georgia natal. Una Georgia, sobretot la sorgida després de la guerra civil, que descriu a "Plane song" i un periple que reflecteix a "Belfast". I una Georgia també present a "Dreams on fire", una cançó que va enregistrar amb el cor georgià Gori Women’s Choir després de descobrir-les a través de Spotify i “literalment em fessin tornar boja”.

Però no només de Georgia parlen les seves lletres. A través d’elles també permet donar a conèixer les vivències sentimentals de la seva vida amb lletres com "The closest thing to crazy" o "Nine million bicycles"; o fer reflexionar als seus seguidors sobre el bé i el mal amb "Spider’s web", cançó que va escriure durant la guerra d’Iraq.

Conèixer algú, però, també es pot fer a través dels seus referents. És per això que a estones s’allunya de les lletres que va començar a escriure de ben jove, per cantar temes aliens que per ella tenen un significat especial i que s’han convertit en himnes de la seva vida. Cançons com "Fileds of gold" de Sting, que va versionar pel rograma solidari de la BBC “Children in need”; o música canadenca, com "In my secret life" de Leonard Cohen, que tímidament comparteix que l’ha ajudat a recuperar el bon humor en moments complicats de la seva vida; o també "5 10 15 hours" de Ruth Brown que s’emporta una forta ovació del públic que omple gairebé a la seva totalitat el pati de butaques. De fet, el nivell de transparència de Katie Melua amb públic és tal que explica obertament que s’ha oblidat quina és la cançó amb la que ha de seguir el concert. Un petit descuit justificat pel canvi de repertori que ha fet per adequar-se el concert a un “espai tan meravellós com aquest” després de venir de tocar al Harpa Concert Hall de Reikiavik​ (Islandia).

Mentre la nit va caient sobre el cel barceloní, el públic també es va despertant, com si d’aus nocturns es tractés. Tímids aplaudiments al principi, alguns fins i tot protocolaris, que van in crescendo fins acompanyar algun dels temes amb rítmics aplaudiments seguint el ritme de la música. El clímax es produiex quan Katie Melua, juntament amb els músics que l’acompanyaven, marxa de l’escenari després de cantar "On the road again" amb el públic totalment entregat. Un públic que vol que la nit s’allargui i que ho demostra amb un terratrèmol de baixa intensitat provocat pels cops de peu al terra de la graderia demostrant que no estan conformes amb què s’acabi el recital.

A vegades els desitjos es compleixen i aquesta va ser una de les ocasions: la britànica torna a l’escenari per fer un bis interpretant "Kozmic Blues", de Janis Joplin, que fa aixecar i ballar a una part del públic trencant tot els protocols. Un públic que en acabar Katie Melua el concert no només li dóna les gràcies pel deliciós concert que ha ofert, sinó que també li agraeix haver-se pogut conèixer una mica més a ells mateixos després d’haver-la conegut millor a ella.