Lendakaris Muertos

Quatre persones dalt d’un escenari que pretenen fer esclatar els altaveus. Una veu, una guitarra, un baix i una bateria. Aquests són els únics ingredients que Lendakaris Muertos necessita per a fer saltar el seu públic i l’actuació d’aquest dissabte a la Sala Apolo confirma que la recepta proposada funciona a la perfecció.

Lendakaris Muertos, possiblement el màxim referent actual de música punk en espanyol, va acomiadar la seva gira 'Podrán cortar la droga pero no la Primavera Tour' amb un últim concert a la capital catalana que no va decebre els seus espectadors. Després d’una gran actuació del grup Ultimatum, començava el que seria una barreja constant de crits, moviment, energia i molta evasió per part del grup navarrès.

L’ús de la ironia, el rebuig de la subtilesa i l’actitud reivindicativa són característiques que defineixen clarament la banda i durant tot el concert van ser exhibides orgullosament. Temàtiques clàssiques del punk com l’al·lusió a les drogues eren presents en cançons com "Speederman" o "Modo Dios", mentre es podia comprovar una creixent crítica a l’abús de la tecnologia en les lletres de "El 4K se llevó a mi chica" o "Lamentablet", totes dues cançons de l'últim disc. Tampoc van ser exemptes les diverses mencions a la política actual basca reflectides en frases plenes d’humor com 'Arnaldo Schwarzenegger será governador' o 'esto no va para nada de política'.

Els assistents de l’Apolo van estar a l’altura i, per moments, semblava que els protagonistes de la nit fossin ells. Gent pujant a l’escenari, abraçant els músics, cantant amb ells, llançant-se altra vegada al públic i donant-se cops contínuament creant una espècie de sopa de persones en moviment. Es respirava un ambient anàrquic per tota la sala i Lendakaris Muertos se senten molt a gust dins aquesta atmosfera. Aitor Ibarretxe, el cantant, va estar en constant contacte amb els seguidors: els deixava el micròfon per cantar, saltava damunt seu, els abraçava i, fins i tot, es fèia petons davant de tothom amb ells. El concert va brindar moments de total deliri com el trencament d’una bandera espanyola amb el so de ‘Gora España’ de fons, la baixada de tots els components del grup sota l’escenari o la pujada d’unes trenta persones juntament amb els músics durant la cançó final, "Oso panda".

Tots els components de la banda van mostrar un gran nivell, dins la poca complexitat que presenta un estil musical d’aquest tipus, i sobretot van dur a terme una presentació de gran potència i bogeria, davant la qual el públic va respondre enèrgicament.  Lendakaris Muertos proposa una música simple però efectiva que no decau en cap moment i va saber mantenir-se ferma durant les tres intenses hores que va durar el concert. Finalment, i amb l’himne de la Unió Soviètica de fons, el grup s'acomiadava entre aplaudiments d’un escenari que espera ansiós la seva tornada.