Luis Miguel

Fotografia: Cap Roig Festival/ José Irun

Estem acostumats a veure adolescents embogint des de les primeres files dels concerts dels seus ídols. Divendres, aquest “fenomen fan” va arribar al prestigiós Festival de Cap Roig amb el concert del mexicà Luís Miguel, però, en aquest cas, el seu públic ja feia anys que havia deixat enrere l’adolescència. Abans de començar ja vèiem quina seria la màxima de la nit: pancartes, banderes i moltes ganes de veure el seu gran ídol entre els assistents a la inauguració del festival. “Gracias por existir”, proclamava una de les pancartes que es veien a les primeres files.

Els seguidors, això sí, van haver de ser pacients. Tot i que els més incondicionals ja ho havien de saber -el retard és una constant en tota la gira-, el públic s’impacientava en veure que el concert no començava amb puntualitat. Passada mitja hora de l’hora del concert, quan ja tothom esperava l’inici, una furgoneta negre arribava al recinte del festival i portava Luís Miguel al backstage. El concert encara hauria d’esperar una mica més i el mexicà sortiria a l’escenari quan passaven 56 minuts de les deu del vespre.

Ara sí: crits, eufòria i centenars de mòbils gravant el moment. Luís Miguel no necessitava paraules per fer embogir el públic. La posada en escena era pròpia d’aquell qui domina l’escenari a la perfecció i sabia quin gest fer en cada moment per delectar els seus aficionats. Que si ara una picada d’ullet al públic -majoritàriament femení-, que si ara dona la mà a les fans de primera fila, que si ara agafa una rosa blanca o qualsevol altra element del públic... El cantant mexicà coneixia tots els trucs per agradar als seus seguidors.

El concerts s’estructurava en tres grans parts. En l’inici, amb la banda sobre l’escenari, tocava grans himnes com “Amor, amor, amor”, “Culpable o no” o “Hasta que me olvides”. Ho feia combinant cançons senceres amb medleys que li servien per afegir més repertori en el concert, i és que el mexicà va acabar interpretant -senceres o no- una quarantena de cançons en les més de dues hores que va durar l’espectacle.

Després d’un “Tu y yo” que emocionava el públic, la banda desapareixia per començar així la part més íntima del concert. Només amb el pianista i el cantant sobre l’escenari, va ser el torn de “Se te olvida” y “Contigo en la distancia”. El segon tram de la nit va deixar pas a la part més purament mexicana, que no podia faltar a la gira “¡México por siempre!". Un grup de mariachis apareixien en escena i el públic embogia.

Durant prop d’una hora, el ritme dels mariachis sonava amb força a Cap Roig, que es resignava a pensar que allò acabaria algun dia. Ja passava la mitjanit, però mentre Luís Miguel cantava “a mi México querido le dedico una canción”, banderes tricolors es deixaven veure entre el públic, que en cap moment va deixar d’entonar proclames com el clàssic “Luismi, te quiero”. La nit s’allargava amb una versió d’”Échame a mi la culpa” de José Ángel Espinoza ‘Ferrusquilla’ i “De que manera te olvido”.

Gairebé a la una de la matinada, i després de dues hores de concert, Luís Miguel i els mariachis abandonaven l’escenari, però la banda tornava i encara s’esperava una última cançó. El cantant, però, es va fer esperar tant -va esperar cinc minuts abans de començar bisos- que alguns seguidors van apostar definitivament per marxar i esperar-lo a la porta de sortida del concert, on una caravana de cotxes oberta per la policia local l’esperava per marxar a l’acabar.

El concert, certament encara no havia acabat, i Luís Miguel tornava a aparèixer per interpretar, en format medley, alguns versos de “La chica del bikini azul”, “Isabel” o “Cuando calienta el sol”. Pel final, el cantant tenia preparat el que per molts seria el moment de la nit: després de l’últim tema del concert va repartir entre el públic diversos rams de flors i, fins i tot, va fer pujar una fan a l’escenari, amb qui es va abraçar efusivament. Luís Miguel i la seva música mexicana van fer embogir, durant més de dues hores, un dels festivals més prestigiosos del nostre país.