Marc Parrot

IURTA: Habitatge propi dels pobles nòmades de l’Àsia central, especialment els mongols, consistent en una tenda circular coberta de feltre i de sostre cupular.

Aquest mot prové d'una paraula d’origen turc, “iurt”, que es fa servir per indicar la marca que ha deixat la IURTA a terra un cop retirada, i per extensió de vegades indica també la pàtria d'algú. 

En el marc de la primera edició del Festival Silenci de la Garriga i en aquest espai singular Marc Parrot, porta de gira l’espectacle "Refugi" del qual ja en va avançar una petita mostra en el passat MMVV. El show, amb clares inspiracions circenses -no en va la direcció escènica corre de la mà de Marcel Escolano (Los Galindos)-, aprofita l’experiència de la companyia de circ a l’hora treure rendiment a les especials característiques de la petita carpa per tal d’apropar al públic la posada en escena del músic barceloní, interpretant-nos el seu darrer treball discogràfic Refugi (Música Global, 2018)

L’espai singular, l’aforament reduït i la proximitat amb el públic no deixen lloc a gaires artificis i fan que Marc Parrot més que interpretar els temes ens els expliqui gairebé de tu a tu. Des del primer moment Refugi va néixer amb la idea de representar-se en aquest espai, i és amb aquesta idea que el cantautor acompanyat per Dani Ferrer i Lluís Cartes ens ofereix un treball fruit de la seva maduresa musical. Al llarg de l’hora i escaig que hem compartit el refugi amb els músics, ens hem deixat seduir per la seva proposta intimista i positiva.

Nomes d’entrar, l’artista ens convida a refugiar-nos en el que ara es la seva pàtria, indicant-nos com i on hem de seure. Per posar-nos en situació el cantant ens diu que en el silenci de la carpa podrem escoltar fins i tot el batec dels nostres cors, amb el tema “Fruits verds” iniciem el que serà el recorregut musical de l’espectacle. Amb cançons com “Misteriosament Feliç” i “Química”, Marc Parrot ens va presentant el què i el com de l’espectacle i ens explica que 'no n’hi ha prou amb el refugi físic, el que és important és el que es crea dins dels nostres caps', amb jocs de llums i foscor, amb escenes dins i fora de la carpa succeeixen coses, ens explica vivències pròpies de amor i de la mort, ens recita, ens canta, tot està pensat per presentar-nos un espectacle rodó en el petit escenari de la IURTA.

Amb els darrers acords de “Si un dia torno” en Marc, en Dani, en Lluis i el Marcel ens agraeixen l’estona compartida dins del REFUGI, el públic amb una sonora ovació demana compartir més intimitats, més música, més cançons, però malauradament això passa en els concerts convencionals i com ens recorda Marc Parrot 'això no ha estat a un concert convencional'.