Ninus i Bipolar

Un cartell gegant amb llums de neó (amb les lletres de Bipolar) presideix l’escenari i ja ens anuncia que el concert no ens deixarà indiferents.

Són sis i desprenen energia per tots costats. Encara no han deixat caure el primer acord que ja fan saltar la gent de tota la sala mentre ens saluden amb un “bona nit Barcelona”. Tenen dos discos al mercat: Fènix i Benvinguts, aquest últim sortit el passat novembre.

Es defineixen com un grup de pop-rock, però també ens deixen entreveure un punt de reggae amb temes com “Deixa’t anar”. Interactuen molt amb el públic, i els demanen d’encendre les llums dels mòbils amb el tema “Fem que brilli el sol”. La part més rockera la treuen a “Entre línies” on la bateria hi té un gran protagonisme.

Sense perdre el feeling amb el púbic canten el seu únic tema amb castellà “Mientras vivas”, on el púbic coreja la tornada varies vegades. Tot seguit, fan pública la seva part més íntima del grup parlant de relacions, en aquest cas quan s’acaben amb el tema “Mai Oblidaré”.

Són dos bisos de l’últim disc els que tanquen el concert. “Avui fem història" i el que és el  single: “Junts som invencibles”. Un concert que tal com es pronosticava, ha estat ple de llum de colors i molt bona energia.

Ninus i la seva banda son els encarregats de prendre'ls el relleu. Surt i ens sorprèn a tots. Per primer cop, no serà l’escenari el protagonista, sinó que ho serà la pantalla gegant on es projecte l’estrena del vídeo “Entre dos mons”. Aquesta pantalla no s’apagarà durant la nit, ja que serà un suport interactiu en què el disc Irreal (Música Global, 2018), serà més real que mai.

Sona el primer tema “La roda” amb dues opcions: en directe a l’escenari amb tota la banda o a la pantalla amb el videoclip. Un tema que ens sorprèn molt gratament ja que en el vídeo està interpretat (a part de cantat) pel llenguatge signes. Ninus explica al públic les ganes que tenia de presentar el seu tercer treball en directe. I ens en comença a fer un tastet amb temes com: “Crida”, “Tripulants”, “Irreal” i “No em cal lluitar”.

El moment més màgic de la nit arriba quan demana al públic què els sembla si baixa a cantar amb ells. Els crits unisons d’aprovació fan que es creï un cercle enmig del públic on interpreta, sense deixar de mirar a ningú, “Ho ets tot per mi”. La gent la canta embadalida i amb l’emoció a flor de pell. La màgia de la seva música ens fa viatjar a “París”, nom de la cançó i el seu segon disc. Un tema romàntic i fresc, on el públic ja no l’abandonarà corejant el seus temes.

“Això és un conte” és acompanyat per les llums dels mòbils de la gent com petites cuques de llum en un bosc. Arriba l’altre gran moment de la nit, amb el tema “La clau” cantat també per  Paula Giberga de La Folie. La seva força i delicadesa fa que ella sigui la clau per arrodonir un tema tan bonic.

El concert arriba a la seva fi, però la nit no decau, i els bisos van increscendo. El somriure del teclista, l’Alberto, la força a la bateria, en Martí, la complicitat de germans Jimmy- Ninus, i el so impecable d’en Nacho al baix fa que "Junts" siguin una banda com poques i amb aquest bis acaba el bolo. Fent embogir una sala que no ha parat de saltar i ballar ni un sol moment.