Núria Graham

Que la galàxia musical catalana té un pol gravitatori a Osona és conegut per tots els que segueixen la música que es fa a casa nostra. Des de fa molts anys hi ha un gran nombre de grups, bandes, i solistes relacionats d'una o altra manera amb Vic. Mercats, concursos i l'EMVIC, que es coordina amb una nodrida xarxa d'escoles de música repartides per tota la comarca, fan que molts joves gaudeixin i s'interessin per la música des de molt petits. De tant en tant una d'aquestes joves promeses, deixa de ser promesa i passa a lluitar per guanyar-se un espai entre les estrelles. 

La vigatana Núria Graham està en aquest moment de la seva carrera. Ja des de molt petita apuntava maneres d'artista, sota una melena arrissada i un enganyós aspecte fràgil, la podíem escoltar fent les audicions de l'escola de música, interpretant les seves primeres composicions als companys d'institut, o actuant a la Jazz Cava. Avui, sota la mateixa melena arrissada, gira les seves cançons per escenaris de mitja Europa. 

A Torredembarra, en la tercera jornada del X Festival Roca Foradada, la cantautora ens presenta el seu segon disc de llarga durada Does it ring a bell? (El Segell del primavera, 2017), un disc en anglès que com ella mateixa ha explicat és un treball "molt sincer" en el qual s'ha "despullat" fent dels temes una mena de diari on ha anat apuntant en forma de cançó les experiències viscudes en el temps que ha durat la creació de les composicions, tot escoltant les campanes del campanar veí. Aquestes vivències li han donat maduresa personal i aquesta maduresa es nota també en la forma d'interpretar; es percep que està a gust fent el que fa i ho gaudeix.

Encetava el repertori amb “Hide Your Emotions” i empalmava amb “Bird Hits Its Head Against The Wall”. El primer vers d’aquest tema “It’s time to grow up, girl!" (Ja t’has fet gran) ens oferia tota una declaració d'intencions de com la Núria vol presentar el seu treball. ELLA, una dona empoderada en el centre de l'escenari regalant la seva veu relaxada però segura, tocant les seves estimades guitarres (ahir va fer servir una Fender Jaguar i una Gibson 50th anniversary 12-String), liderant en tot moment la banda, formada per Jordi Casas al baix, Aleix Bou a la bateria i Artur Tort als teclats.

Al llarg de l'hora i poquet que va durar l’actuació, la calor es va fer sentir de valent al costat del port de Torredembarra, on vam poder escoltar també cançons del primer disc Bird eyes (El Segell del Primavera, 2015) com “Dark Past”, una reflexió d’adolescent ingènua, i un tema encara no editat “The Stable”, i per acomiadar el concert van interpretar “Peaceful Party People from Heaven” .

Si les campanes dels versos del poeta John Donne, van inspirar Ernest Hemingway a escriure la magnifica novel·la "Per qui toquen les campanes?", que no podran fer les campanes de Vic amb els propers treballs de la Núria.