Paupaterres
La cita musical de ponent
La 21a edició del Festival Paupaterres de Tàrrega tornava a programar enguany tres dies frenètics de música i gastronomia. La cita, que ja s’ha convertit en el festival musical d’estiu de les terres de Ponent per excel·lència, ha batut rècord d’actuacions amb un cartell eclèctic i ple de bons músics, tant de casa nostra com internacionals. Aquesta edició del Paupaterres, com ja comença a ser un clàssic, ha comptat també amb el PaupaKids, on un bon grapat de tallers i espectacles han fet gaudir als més petits de la casa, situant-se així com un festival transversal que abasta tots els rangs d’edat.
L’esdeveniment començava a escalfar motors la nit de dijous amb els directes de The Chain Smokers Band, Miaú, Lo Petit Comitè i El Sobrino del Diablo en diferents espais del centre de la ciutat.
Divendres i dissabte la festa continuava al recinte del Càmping Municipal. En un aparador impregnat de cultura mediterrània, famílies i grups d’amics omplien les taules habilitades per gaudir d’un sopar a la fresca típic en les càlides nits d’estiu lleidatanes; com acompanyament, la música de Bcn Ska-Jazz Orquestra i David Hillyard & The Rocksteady Seven la primera vesprada, i els sons de Fustegueres, Korrontzi i Luar Na Lubre la segona vesprada.
Els primers en inaugurar l’escenari gran van ser els terrassencs Sense Sal la nit del divendres. Encara amb el sopar a mig digerir, un públic entregadíssim assaltava la zona de ball per contagiar-se de l’energia i bon rotllo del grup. Tot seguit, era el torn de Buhos que literalment ho van cremar a dalt i a baix de l’escenari amb l’exitós single del nou disc, “Volcans”, on una munió de carretilles es va encendre formant una autèntica erupció. Els de Calafell, com ja comença a ser característica en els seus concerts, van aportar la dosi reivindicativa convertint per un moment el recinte en un clam a favor de la llibertat dels presos polítics i de suport als exiliats. La Terrasseta de Preixens, la banda amfitriona de Tàrrega i rodalies, prenia el relleu per celebrar el seu 10è aniversari al Paupaterres; com a regal, l’assalt a l’escenari dels joves músics targarins Diga’ls-hi Inquiets que van muntar un bon sarau. A ritme de rap feminista, Pupil·les eren les encarregades de tancar la primera vetllada al càmping.
Encara amb la ressaca de la nit anterior, la zona de ball davant de l’escenari gran començava a ser un batibull de gent: començava la última nit del festival. Gossos, en plena celebració dels seus 25 anys damunt dels escenaris, eren els encarregats de despertar la festa i ho van aconseguir amb escreix gràcies als seus èxits “En un instant”, “Condemnats” i “Corren”. Seguidament era el torn de Lágrimas de Sangre que 'ho van petar' entre el públic més jove i adolescent. Finalment, el nou grup mestís Bemba Saoco eren els escollits per posar les últimes notes al festival, unes notes d’electrònica i rumba que van ser l’èxtasi ideal per acabar de fer ballar un públic que semblava que es resistia a marxar. Una bona aposta de tancament de portes a diferència de l’any anterior.
