Premis ARC
En clau de dona
La XVI gala dels premis ARC volia ser la gala de la visibilització de les dones en la música. Quedava clar només començar, quan Elena Gadel ens donava la benvinguda des del primer pis tot cantant "Saltar al vacío" amb l'acompanyament de Coloma Bertran al violí. Ja a l'escenari, Meritxell Huertas ens recitava els versos d'Oceanes, de Clara Peya, tot esclatant en una darrera proclama altament celebrada: 'Que el món sigui una plaga de princeses indomables'.
Inici contundent que s'enllaçava amb l'actuació de WOM's Collective i una primera intervenció de les dues presentadores de l'acte, encarregades de fer-nos veure -per si no ens n'adonàvem- que aquella nit només veuríem dones sobre l'escenari. Si més no, a l'hora d'entregar els guardons i, també, en les actuacions que donarien dinamisme a la gala. Actuacions, per cert, en clau emergent, un dels canvis destacats respecte gales anteriors en què aquestes quedaven reservades pels grups guanyadors de les principals categories.
Les dues presentadores anunciaven també una visibilització de les dones sense grans discursos. De fet, el discurs feminista quedava limitat a una sèrie de frases cèlebres -algunes més ben trobades que d'altres- que les diferents protagonistes de la nit anirien llegint en pujar a l'escenari. Reivindicació elegant però un punt forçada. Més ben trobat era el vídeo que llançava la guionista i humorista Dolors Boatella jugant amb els tòpics i les preguntes sexistes que sovint pateixen les músics, possiblement un dels moments més encertats de la gala.
La presència femenina en l'entrega dels guardons contrastava amb la manca de paritat a l'hora de rebre'ls. Fins ja ben entrada la gala, quan Dàmaris Gelabert va recollir el reconeixement a millor gira adaptada a públic familiar o infantil, cap dona havia pujat a l'escenari per recollir premi. Un fet que Clara Peya s'encarregava de visibilitzar a l'hora d'atorgar el guardó a millor gira per festes majors a Dr Calypso. Bona part dels guardonats en les categories de programació ens feien saber que, al seu equip, també hi havia dones. A l'escenari, però, no les vam veure.
Entre els guanyadors, algunes sorpreses en les categories de gira, en què premiats habituals com Els Amics de les Arts, Els Catarres, La Pegatina o Txarango quedaven sense guardó en benefici de noms com Mourn -millor gira internacional-, El Petit de Cal Eril -millor gira per teatres i auditoris- o els grans triomfadors de la nit: Maria Arnal i Marcel Bagés -doble premi a millor gira per festivals i per sales. El premi revelació -un dels més buscats- requeia sobre Maruja Limón mentre que Hotel Cochambre i l'Orquestra Cimarrón s'enduien els ARC a millor gira per festes majors de grup de versions i orquestra respectivament.
Menys sorpreses teníem en l'apartat general. El Festival de Jazz de Barcelona, en el seu cinquantè aniversari, es proclamava vencedor en la categoria de millor festival i el BAM deixava sense opcions a la resta de nominats a millor programació de festa major. La Sala Salamandra (l'Hospitalet) i l'Auditori de Girona rebien els guardons a millor programació en sala i auditori respectivament i el programa d'ICat FM Delicatessen s'emportava el de millor mitjà de comunicació o programa musical. I, ja al final, reconeixement també per Irma Coronilla amb el premi ARC a la 'Trajectòria professional'.
