Premis Enderrock
La nit de Txarango (un any més)
La nit dels premis Enderrock tenia un nom propi: Txarango. Ja abans de saber-se els guanyadors Alguer Miquel era l'home més buscat. A dues hores de l'inici de la gala ja corria amunt i avall del photocall atenent sense descans els mitjans. I és que els del Ripollès partien com a grans favorits i no fallarien emportant-se 4 guardons a les principals categories. Pap Sala també era un dels més sol·licitats. Recollia el guardó a la trajectòria pels 30 anys de Sau, però també presentava l'enèsima revisió del grup, en aquest cas unint novament la banda original per celebrar l'aniversari.
Entre els nominats, alguns habituals que ja coneixien bé el guió i d'altres debutants que ho encaraven amb un punt de neguit. "Tot això és molt nou per nosaltres" repetien la nova generació de fruites de Macedònia, que s'estrenaven a una gala. La Folie també debutaven, però venir amb el guardó ja assegurat (rebrien el premi a 'Disc revelació' per la crítica) els estalviava els nervis. Qui estaven com a casa eren Love of Lesbian, "els Toni Bou de la categoria 'millor artista en llengua no catalana'", tal com ells mateixos bromejaven a l'hora de recollir el premi.
Per tranquil·litat, però, la de Joan Dausà. A punt de presentar nou disc, el de Sant Feliu del Llobregat feia petar la xerrada al vestíbul conscient que, fins la gala de l'any vinent, no li cal patir. Més atrafegats anaven Els Catarres, que després d'un any i mig d'aturada, veien com arribava el moment de tornar a pujar a un escenari. Roba Estesa, les grans guanyadores de l'edició passada, també estaven altament sol·licitades. Aquest any no havien de recollir premi, però eren les encarregades d'obrir la gala més feminista dels últims temps. Una gala, per cert, sense hostesses amb sabates de taló aguantant els premis, un fet molt criticat pel grup l'any anterior.
Passava Valtonyc pel photocall i els periodistes s'hi abraonaven. Tot i no estar nominat, el mallorquí era un dels grans protagonistes d'una gala que també giraria entorn de la llibertat d'expressió. Encara més expectació, però, generava l'arribada del president del Parlament, Roger Torrent. Sense gairebé ni temps per la fotografia de rigor amb Lluís Gendrau, un núvol de càmeres i micròfons l'envoltaven. "Primer parlem dels premis", s'afanyava a deixar clar. Però a pocs dies d'un incert debat d'investidura i només 24 hores després del sopar al círculo equestre, la música ben aviat quedava en un segon terme. Entre una nombrosa presència política hi destacava també Laura Borràs, que exercia de virtual consellera de cultura, així com el diputat a Madrid per Esquerra Republicana Gabriel Rufián.
Mentrestant, els nominats seguien fent temps, aliens al rebombori aixecat per l'arribava de la cúpula política. Els Amics de les Arts i Zoo sabien que la lluita amb Txarango era complicada i encaraven els instants previs a la gala amb la calma de qui no té res a perdre. El quartet ja sabia que pujaria a recollir el premi a 'Millor artista del 2017' per la crítica, mentre que els valencians acabarien derrotant els del Ripollès a 'Millor videoclip'.
S'acostava l'hora i qui no arribava era Lluís Llach, premi honorífic, que acabaria participant a través d'un vídeo per agrair el premi des del Senegal. Txell Bonet -periodista i companya de Jordi Cuixart- va ser l'encarregada d'anunciar-lo després de fer emmudir l'Auditori amb el discurs més impactant de la gala. I és que, com no podia ser d'altra manera, el clam per la llibertat dels presos polítics es va fer sentir amb força durant les tres hores de cerimònia.
Una cerimònia rebel i política, llarga però prou àgil i amb la conducció habitual de Xuriguera i Faixedas que comencen a acusar el desgast -són ja cinc anys seguits com a presentadors- i a perdre la xispa dels primers anys. Potser seria hora de pensar en un relleu, qui sap si en favor de les actrius Itziar Castro i Agnès Busquets, un duet atrevit i irreverent que va protagonitzar alguns dels moments més divertits a l'hora d'entregar els últims guardons de la nit. Aquí queda la idea.
