La Televisió de Catalunya s'ha atrevit sempre amb noves i refinades maneres de reformular el gènere de l'entrevista. Nosaltres, l'audiència, hem atorgat en la majoria d'ocasions, rèdit suficient perquè la nostra perpetuï experiments amb el gènere mencionat. El programa El Convidat va ser un experiment que va sortir bé. La premissa era senzilla: l'Albert Om passava un cap de setmana amb un personatge famós. Només el context de l'entrevista ja l'hi injectava un valor afegit que a la vegada servia de reclam.
Doncs bé, el gran Peret, el pare de la rumba catalana, va sortir a El Convidat. L'Albert Om segurament ho va fer amb tota la bona intenció del món i, en un moment que hi sortia la família tocant la guitarra, aplaudia quan tots tocaven palmes. I ja ho diu Pérez Andújar: "l'aplaudiment ens converteix en públic i tocar les palmes ens fa lliures". Resulta que Peret, en un programa especial posterior a aquell capítol, confessaria que l'Albert Om era "un malparit tocant palmes".
Ahir al concert de Sabor de Gràcia a la Luz de Gas, en homenatge precisament al gran Peret, vaig veure molts malparits tocant palmes. Només els gitanos parlaven un sol idioma. Els paios, pobres de nosaltres, fèiem constantment el ridícul i només aplaudíem. Quina enveja, vaig pensar, dur aquest ritme, aquesta gràcia a la sang. I em van venir al cap les imatges d'Estrella i Soleá Morente de molt petites i ballant que olé. D'una soleá a una seguiriya. D'una malagueña a una guajira.
I llavors arriba la rumba catalana amb el seu contagiós "ventilador" – la manera ininterrompuda en què la mà dreta rasca i porta el compàs en la guitarra. Aquest flamenc amb una dosi considerable de ritmes caribenys, que es converteix en senya d'identitat dels gitanos catalans i que encarna el nen dels Corrals de Mataró, Pere Pubill i Calaf "Peret". Peret ha deixat per a la història de la rumba temes tan emblemàtics com "El mig amic", "Borriquito", "El muerto vivo" o "Gitana hechicera", a més d'una ombra allargada que es projecta sobre el pop català.
Els temes emblemàtics ahir no hi van faltar. Amb Sicus Carbonell al capdavant, Sabor de Gràcia firma Sabor a Peret (Discmedi, 2018), un àlbum de versions amb les col·laboracions d'Oscar D'Leon, La Pegatina, Gipsy Kings o la mateixa Estrella Morente. Ja tenim una altra manera per intentar ser menys malparits.