Senyor Oca

Imatge d'arxiu

Sergi Sales va començar a rapejar al barri de Sant Antoni de Barcelona fa sis anys. Durant aquest temps, ha tret una maqueta, ha composat tres discs i s’ha proclamat guanyador del Sona9 tant de crítica com de públic. Però la més rellevant de les seves fites ha estat inventar-se i fer emergir el rap de la terra, una nova escena underground de la música en català que està a punt de convertir-se en mainstream. Enguany, es disposa a donar el cop definitiu amb el seu quart disc, Cant de pagès (RHRN, 2018), amb el qual pretén certificar la seva mort com a Aneguet Lleig, el seu naixement com a Senyor Oca i la consolidació del rap en català d’una vegada per a totes. Per aquest motiu, ha decidit convocar els seus seguidors i els seus amics del món de la música un dimecres a la nit a la sala Razzmatazz 2.

Poc abans de començar el concert, la cua que hi ha al darrera de la sala Razzmatazz està a punt de donar la volta a la cantonada. Allà s’hi apleguen joves d’entre 18 i 24 anys amb una diversitat estètica espectacular que va des de la del hip-hop pur fins a la de l’abertzale més militant passant per tota la gamma intermitja. Tots estan disposats a deixar-se la veu rapejant els versos reivindicatius i existencialistes del raper.

Després d’una hora d’espera amenitzada amb diverses col·laboracions en que la sala s’ha omplert de gom a gom, les notes d’”Atomosfera” comencen a sonar a través de les mescles de DJ Gale, la bateria de Miki Grau, la flauta travessera de King Siva i els cors de Deps Music. Quan Senyor Oca surt a l’escenari, el públic ja està completament entregat.

A partir d’aquí, el so de la flauta travessera canvia pel del saxo i el cantant comença a alternar cançons de rap noranter del tercer disc amb les cançons mestisses del quart disc a una velocitat de vertigen. Menció especial a la cançó “Bruixes i bruixots”, en que Clara Rueda aconsegueix desplaçar l’atenció del públic gràcies a la seva gran veu a ritme de dub, i el tema “La llavor”, en que Sales explica el seu recorregut musical des dels orígens fins a l’actualitat. Aleshores, els músics deixen sol el raper i ell canta “El reflexe” sencer a cappella, probablement la millor lletra que ha composat.

Després d’establir converses profundes amb fongs i plantes, els músics tornen a l’escenari mentre la psicodèlia continua amb “Baobab”, on els druides del seu primer disc reapareixen a la segona estrofa per recordar-nos que encara són entre nosaltres, mantenint el vincle de l’espècie amb la natura. A continuació, el concert torna a agafar embranzida seguint el patró de l’inici. “La llamantolada” amb Homes Llúdriga queda deslluïda per culpa de problemes de so, però de seguida surt Sombra Alor a cantar “Aigua subterrània” que fa embogir el públic.

El final del concert arriba en una catarsi col·lectiva en la qual Senyor Oca enllaça els seus dos grans himnes, “Som gent de carrer” i “La pipa de la pau”, intercalant-los amb el reggae d’Adala al tema “Al teu niu”. Amb el públic totalment extasiat després de tres olles seguides, a Sergi Sales encara li queden forces per cantar “Fora la cara de por, fora la cara de pomes agres” amb la qual acaba un concert gairebé perfecte en poc més d’una hora.

No fa ni un any, era pràcticament un desconegut, però la incorporació d’instruments a les seves cançons antigues i l’obertura a nous ritmes als seus nous temes han aconseguit seduir a un públic molt fidel que és capaç d’aconseguir que sembli que un concert de rap en català de set-centes persones ja sigui quelcom habitual.