Sidecars

Els carrers al Paral·lel respiren música, teatre, dansa, art. És la Barcelona més viva, plena de colors i gent a punt de gaudir d’un espectacle, un film o, com el passat diumenge, d’un concert. Aquest cop eren Sidecars, i per partida doble: dissabte i diumenge amb la gira Teatre Tour. Sí, un teatre. Un aparent repte, pels que hi vau anar i sabeu de què parlem. Quan creieu que va trigar el públic en aixecar-se de la butaca? Quan trigaríeu vosaltres?

El concert començava amb 'Cuando caigas en shock', 'La tormenta' i 'Fuego cruzado'. Un repàs dels seus hits, com un recopilatori. Era curiós com el públic, entre cançó i cançó, es mirava, còmplice, tímid, preguntant-se qui seria el primer en aixecar-se de la butaca. No tocava, llavors. Era el torn per l’amor de 'Costa da Morte', 'Canciones prohibidas' i 'El camino fàcil'. Al acabar 'Tan rápido', Juancho Conejo va llençar el repte: “Quién dijo que en un teatro no se podía hacer rock?”. 45 minuts després de començar la Barts s’aixecava motivada aplaudint les paraules del cantant de la banda, seguint l’espectacle, ballant entre els pocs centímetres d'entre butaca i butaca, però fent de la nit, una nit màgica. És complicat estar assegut a un concert, quan el que sents són ganes de saltar. La banda però, reivindicava aquest tipus d’espais per aquelles famílies que porten des de ben petits als seus fills als concerts i altres espectacles, i com els teatres i aquest tipus de gires eren idònies per això. Aquí, el públic que ja saltava amb els singles dels madrilenys, aplaudia i es tornava encara més boig. Era l’hora de 'Todos mis males', 'Chavales de instituto' i Dinamita.

Sidecars van protagonitzar un concert de dues hores, sense perdre el ritme. Amb canvis de mood entre els seus temes més rockers i les balades. Però sense decaure: Sidecars són dels grups que escoltes amb els ulls tancats i et transporten entre el seu imaginari ple d’amor o sense ell. Les seves lletres són tan properes, que no només t'hi veus reflectit, sinó que connectes amb elles i amb el grup. Hi va haver espai per 'De película' i 'Tu mejor pesadilla'. I llavors, el zenit, s’acostava el final, però quin final! 'Contra las cuerdas', un dels singles més escoltats de la banda amb Leiva. El germà. Crec que no cal dir que el públic, que havia assegut després del primer zenit (perquè n'hi va haver 3), va explotar amb la carta que es guardaven Sidecars. Pura màgia. I el tercer -si és que no ho va ser tot el concert- arribava amb 'Fan de ti' i 'Amasijo de huesos' que sentenciava que, evidentment, el rock també es fa als teatres. I tant que es fa.