Stinus Vidal
Estem vius
La banda ja està preparada, la intro sona i hi són tots... tots menys ell, en Xavi, que es fa esperar. La sala es mou a ritme dels acords quan de cop la veu fosca d'en Xavi Vidal obre el bolo amb "Anti's", un dels molts temes reivindincatius i inconformistes d'aquest disc envers la societat .
"Cap a la felicitat" sona, sense pausa, tal i com diu la lletra: Vaig tard, vaig tard... Paraules d'agraïment per la banda, el projecte i el disc. I és que un projecte com el d'Stinus Vidal no es veu cada dia, un projecte que ve carregat per part dels dos amb una llarga i potent experiència professional.
"L'Ombra del fum" és una oda a l'inconformisme i temes com "Modernitat Liquida" i "L'estranger" es fonen en un sola una. Les llums de l'escenari tampoc deixen d'acompanyar al grup: verd, rosa, groc, blau i lila fan el complement perfecte per arrodonir la vetllada.
"Canvis", una paraula curta però plena de significat, dóna nom al disc i també al single, del qual en podem veure el videoclip, on en mig d'unes grans flames de foc, treuen el millor d'ells. La vida i la mort són molt presents en el disc i "Via làctia" i "Camps Elisis" en són un exemple de superació. Acaba el bolo tal i com ha començat, amb "Anti's", però abans ens fan aturar a un lloc privilegiat, que cadascú el pot trobar el seu racó més privat: "Jardí Japonès".
