Talarn Music Experience

Fa tres estius, al Pallars Jussà, naixia el Talarn Music Experience, una cita musical de tres nits que buscava descentralitzar dels espais habituals l'oferta dels festivals i concerts, acostant al territori pallarès música de qualitat en directe, primant la proximitat dels artistes i el públic i aplegant en un espai natural d'excepció visitants estivals i gent del país. Tot plegat fa possible un maridatge de música i paisatge, emmarcat en l'idíl·lic Lo Quiosc, un balcó natural sobre l'embassament de Sant Antoni.

Enguany, en la primera nit, la de divendres, i amb totes les entrades venudes, es repartien el cartell un eclipsi de lluna, Mishima, i la vessant DJ de Miqui Puig. La banda barcelonina, amb la seva formació al complert, ens oferia uns 90 minuts del seu rabent directe, presentant-nos majoritàriament peces del seu darrer disc Ara i res (The Rest Is Silence / Warner, 2017). Temes que servien per fer-nos palès que el grup està madurant la seva identitat musical, amb un treball més pausat que iguala el pes de les lletres al de la música i dona un caire més literari a les cançons.

"Tan lluny i tan a prop" va dir en un moment del concert el David Caraben, i, la veritat, Talarn i Lo Quiosc no son tan lluny. El que sí que era a prop era el públic, que repartits pel pedregós espai a la riba del pantà, cantaven i ballaven gaudint de temes com "Una sola manera", "Vesteix la primavera" o "L'olor de la nit".

L'eclipsi ens va acompanyar durant tota la actuació dels Mishima, donant pas a una lluna plena radiant. Hi havia molta nit per endavant i el polifacètic Miqui Puig prenia possessió del DJ Set per obsequiar-nos amb una generosa sessió, tot resseguint una sèrie de tracks que va fer que el públic assistent gaudís a cop de hit dels grans himnes del pop i del rock cantant i ballant amb el so indie que el de l'Ametlla punxava.

Dissabte, amb el ple garantit pel "sold out", Gossos i el DJ Luca Feller eren els encarregats d'ocupar l'espai escènic a tocar del llac. Al llarg de la seva carrera musical, en diverses ocasions he tingut la sort d'escoltar a la banda de Manresa, no en va aquest any celebren els 25 anys sobre els escenaris. Els vaig sentir, ja fa molt, en els seus inicis, quan només eren "quatre peluts" i venien a tocar per Vic. Després en algun concert fent de teloners, més tard com a caps de cartell en algun festival, fins i tot n'he gaudit en espais intims, pràcticament a tocar d'ells, a la llum d'unes poques làmpades de peu... El darrer cop va ser l'endemà de la festassa de celebració dels 25 anys de Gossos a l'Auditori, quan els vaig "acompanyar" a Sallent on, com sempre que se'ls crida, estaven col·laborant desinteressadament amb una causa justa.

Ells mateixos feien referència a aquest llarg periple musical comparant-lo amb un àlbum de fotos i ens dedicaven als que portem 25 anys al seu costat i a la resta dels assistents un tema a modus de "Medley" en el que encadenaven el que han estat els seus –nostres– grans temes d'aquesta etapa. Fullejant aquest àlbum puc donar fe que el temps els ha fet madurar més que no pas envellir. El seu directe és exquisit, endreçat, i els seus temes, tant els del darrer disc Zenit (2016 Música Global Discogràfica S.L), com els dels treballs anteriors, es deixen escoltar i ens fan sentir en aquesta gira (tal i com diuen ells) que les protagonistes, més que mai, són les cançons.

Poc menys de dues hores van estar els de Manresa treballant el concert, oferint-nos temes com "Lliure com l'aire", "En un instant" o "Condemnats" per acabar amb el mític himne "Corren" amb el que tots i cada un dels assistents vam acompanyar a la banda amb totes les nostres forces.

Com que el públic mai no en té prou, com a bonus track van interpretar "La nit s'acaba", i la van estar executant fins que el Santi Serratosa va voler, acabant el concert a dalt de tot amb una espectacular combinació de bateria, guitarres i llums.

El relleu de la nit el prenia punxant al DJ SET Luca Feller. El DJ de Lleida, coneixedor del festival per anteriors edicions, es va fer seu el públic amb una tria de temes dels 80 per anar girant el so i els ritmes a registres mes àcids. La nit es prometia llarga...

Per la darrera "soirée" del Talarn Music Experience, els organitzadors ens reservaven un concert totalment oposat als de les dues nits anteriors. Maria Arnal i Marcel Bagés, encara amb llum de dia, prenien possessió de l'escenari. Després d’una llarga gira que els ha portat (i els tornarà a portar en breu) fins a terres americanes, la vocalista de Badalona i el guitarrista de Flix venien a cantar-nos els temes del seu primer àlbum 45 Cerebros y 1 Corazón (Fina Estampa, 2017).

La seva proposta intimista bascula sobre un concepte fonamental: la memòria reivindicativa. Cançons com la que dona títol al disc "45 Cerebros y 1 Corazón" ens expliquen uns fets relacionats amb la barbàrie de les guerres, de les postguerres i de la crueltat humana. A pocs metres d'on som, aprofitant la presa de Sant Antoni, l'any 38 l'exèrcit franquista va travessar la Noguera Pallaresa. Es calcula que els combats a la zona de Tremp manllevaren 6000 vides a les files republicanes i 2000 a les nacionals, deixant palès que la guerra va mostrar tota la seva cruesa, també en terres pallareses.

El duet ens va oferir una sèrie d'històries reivindicatives sobre assumptes gens banals com la memòria històrica, l’amor, la mort, la injustícia, l’estupidesa...  Amb cançons com:  "Jo no canto per la veu", "Cançó de la Maria Ginestà", "Miénteme", o posant veu a les paraules de Vicent Andrés Estellés cantant el poema "No he desitjat mai cap cos com el teu" van aconseguir que el públic connectés amb els registres espectaculars de la veu de la Maria, convertida en instrument, hipnotitzats amb els moviments del seu cos que a voltes ens recordaven una cantant de rap, amb els acords distorsionats de les guitarres i els pedals d'en Marcel.

La millor descripció dels sentiments que va provocar la intensa i emotiva actuació del duet es pot resumir en unes paraules que vaig escoltar a una de les assistents al recital: “M’he passat tot lo concert amb les popes de punta”.

Però la nit no hauria estat complerta sense les postres. El Talarn Music Experience no es podia acomiadar sense una sessió de música disco. L'encarregat d'ambientar la festa del nombrós públic, que encara es resistia a donar per finalitzat l'intens cap de setmana musical, va ser DJ Miguelito Superstar, que va convertir el DJ Set en una pista de ball amb reminiscències setanteres, punxant una selecció de temes que extreia de l’extensa col.lecció de vinils que va portar a Talarn.