Tot i ser un 3 de desembre plujós i fred, la calor i l'emoció són l'única cosa que es nota a la sala Razzmatazz. Les llegendes del reggae pop UB40 celebren el seu 40è aniversari a Barcelona.
Comencen fort amb "Food for though", un clàssic del seu àlbum debut Signing off (Pablo Falconer, 1980). El saxo baix de Duncan Campbell s'apodera ràpidament de l'escenari mentre els primers acords sonen. Quan Robin Campbell comença a cantar, el públic ja està ballant: els de Birmingham han arribat.
Encadenen amb el seu single "Maybe Tomorrow" i els vents prenen protagonisme al mig de l'escenari. Però no és fins a "Cheerio baby" que Robin Campbell decideix dedicar-li unes paraules al públic barceloní: 'Enjoy with us, dance with us Barcelona. Lets have fun tonight'.
Segueixen amb la càlida melodia de "Blue eyes crying in the rain" per canviar ràpidament a l'himne anti-apartheid que va ser censurat a Sud-àfrica, "Sing your own song", amb els braços en alt, i els punys tancats, dient: 'we all fight for the right to be free'.
Amb un somriure a la boca, Campbell demana silenci i la llum de l'escenari es tenyeix de vermell. Sonen els primers acords del seu tema més famós: "Red red wine". El públic estava esperant aquest moment i la cançó insígnia d'UB40 tanca el concert.
Després d’acomiadar-se, tornen a escena entre aplaudiments per tocar tres clàssics més: "Do not break my heart", "Kingston Town" i una cover d’Elvis: "Cant help falling in love". Tanquen així la seva màgica nit a la sala Razzmatazz.
Alguna cosa té el reggae per aconseguir el que aconsegueix. Potser son els seus acords, el seu públic fidel o potser el seu bon rotllo. Però aquesta nit, van ser els 40 anys d'experiència d'UB40.