Biocap

Els assistents al Biocap arriben en comptagotes poc abans de l’obertura de portes. És d’hora, però negra nit i tot el teu voltant està desert. Dubtes sobre com serà un festival en una zona tan gran com la Fira Barcelona – Gran Via. Dubtes també sobre quina franja d’edat s’haurà sentit cridada en aquesta primera edició del Biocap, organitzada per la mateixa associació del Bioritme.

Només arribar et donen un protocol per si vius qualsevol mena d’agressió. Tenen un número de telèfon actiu durant tota la nit i un punt lila on recórrer si ho necessites. Només entrar, veus un gràfic de barres projectat al costat de la barra principal, on es compara el consum de la nit de productes convencionals i de productes ecològics (tots al mateix preu). Només llegir el cartell, te n’adones que hi ha un equilibri de gènere entre els artistes.

Es tracta d’elements que fan gaudir de la nit (a més de la música, per descomptat). I que fan del festival una experiència única. Perquè veus que hi ha hagut una preocupació des de l’organització, que d’any en any treballa cada vegada per crear un festival més ètic, conscient amb l’entorn i paritari. Ara bé, abans de fer afirmacions rotundes, també caldria tenir en compte aspectes que no veiem com ara l’organització interna, els alts càrrecs o els aspectes econòmics.

Les encarregades d’obrir el festival són Balkan Paradise Orchestra, un grup de músiques que, tot i tenir poc públic, van oferir un gran espectacle. És difícil quan la majoria de temes no tenen lletra, però el grup va demostrar una posada en escena molt treballada.

A continuació, arribava Doctor Prats. Pels qui encara no els conegueu, són un dels grups del panorama musical català que més transmeten en directe. Coreografies, duels musicals i molta energia. Un detall curiós és l’estranya vestimenta conjunta. Una mescla de pijama amb estampats africans molt interessant. Un element més de lluïment sobre l’escenari, tot en la línia de l’estètica exòtica del grup.

Gran moment el d’Iseo & Dodosound, un toc de reggae i dub que aporta diversitat musical i molt bones vibracions al cartell. No deixem de parlar de dub, perquè el Biocap també tenia un “Dub Stage”, una semicarpa a l’exterior amb una decoració molt ben aconseguida. Aquest joc d’estils musicals i escenaris feia que el públic del Biocap fos divers, però englobés una franja d’edat superior a la que molts festivals aconsegueixen. Joves d’entre vint i trenta anys, gaudint d’un format diferent de la típica nit de cap d’any. Gairebé dotze hores de música. Dit d’una altra manera, una mica (agafat amb pinces) com un Canet Rock a l’hivern. Amb menys gent, més ètic i en un espai tancat.

Després d’Iseo, arriba Mafalda. És un grup amb caràcter i lletres punyents. Tenen una comunitat al darrere i s’han fet estimar. Són molts a l’escenari i això genera també calidesa i fomenta l’espectacle.  El grup actua fins que arriben les campanades. Serà una celebració curta i senzilla, però tampoc es necessita més.

A continuació, actua Mala Rodríguez. La cantant andalusa de bon hip hop va començar l’any de tots els assistents amb una gran actuació. Tot i no ser de les artistes més conegudes del cartell, va generar una bona acollida.

L’actuació de Zoo és sens dubte, un dels moments àlgids de la nit. Ja fa temps que algunes de les seves cançons han deixat de ser del grup per passar a ser dels seus fans. És dels grups que més van omplir l’espai. De mica en mica, han anat perfeccionant el seu directe. I no els cal massa cosa més, perquè les cançons en si són discursos compartits per la majoria d’oients. Això fa que tinguin doblement força. Van actuar acompanyats de JazzWoman, que també va fer saltar tot el públic.

I seguint amb els grups dels quals la gent se n’ha apropiat cançons, trobem Talco. Arriba un moment en què els grups són la benzina per mantenir tothom despert. Ells actuaven a les 3:00 h de la matinada (aproximadament). I la gent encara s’entregava. Els concerts segueixen i el grup que tanca la nit és La Sra. Tomasa. Acostumen a ser els darrers a actuar. I amb raó, perquè quan ja et comencen a pesar les parpelles, el grup et fa ballar a ritme de música electrònica i llatina. I pels que encara aguantaven, arribava Dj. Rambla i Dj. Partisana.

Aquesta crònica és un telegrama del que va ser el festival. Però si fos més llarga, poca gent l’acabaria tota. El Biocap ha aconseguit estar en boca de molta gent i molts mitjans. I el millor és que pocs d’aquests en parlen malament. Així que ja sabeu, quan aquest any penseu en què fer el dia 31, que no se us oblidi el Biocap.