Dr. Calypso

S’encenen les llums de l’escenari. Ha arribat l’hora. Tothom apunt per acomiadar a la banda referent de la música jamaicana a casa nostra. Surt un home, però sorpresa, no és ningú de la banda. Agafa un micròfon i un cop davant es veu qui és. Un mestre de cerimònies per una cerimònia de comiat. Pep Arimont (Pirat’s Sound Sistema, The Baggies) agafa el micròfon i amenaça amb una nit eterna. Ho va ser. Dues hores per a tota una vida.

Acaba Arimont i comença la música. Una primera cançó que té per títol el desig que tenim totes les persones seguidores d’aquesta banda: «Return». L’Apolo canta mentre en Xeriff i en Luismi ballen Ska com si no hi hagués demà. Les cerveses artesanes reguen la celebració i l’ambient, des del primer minut ja transmet la màgia d’aquesta nit.

Una màgia que agafada amb moltes ganes a dalt i abaix de l’escenari. Entre el públic els seguidors de tota la vida barrejats amb gent més jove que no és volien perdre els darrers balls dels mestres Calypso. Les olles, els salts, els càntics, els punys alçats i les consignes polítiques que sempre acompanyen aquesta banda no hi van faltar.

No s’acomiada cada dia un grup amb 30 anys d’història viva als escenaris i precursors de tants i tants grups. Dr. Calypso son aquells que van portar la música jamaicana a Catalunya i que a més, ho van fer amb la nostra llengua. Son aquells que anaven a Perpinyà a comprar cintes per saber que passava a Europa i al món, buscant nous sons. Son els que van obrir a tota una generació una finestra al món. Els que han recorregut tot un país lluitant per la seva llibertat, contra el feixisme i contra el racisme.

Tot això, sumat als 30 anys de batalla converteix als Dr Calypso en una de les bandes més importants de la història del nostre país, un lloc que en vida no se’ls hi ha reconegut, esprem que ara que baixen dels escenaris ocupin el lloc que els hi pertoca, al costat dels més grans.